La lluita contra el 'cotonet', en el camí correcte

Valencia

Antonia Soto explica que quan parlem de cotonet estem parlant de moltes espècies d'una mateixa família. Algunes, endèmiques de la Comunitat Valenciana com "el cotonet dels cítrics", que no té res a veure amb l'actual arxienemic de la citricultura: el cotonet de Sud-àfrica.

Eixa espècie importada és la que està causant estralls en les explotacions que afecta. Destrossa, literalment, el fruit. El pitjor de tot és que no té enemic natural. O millor dit, no tenia, fins ara, enemic natural. Perquè el cotonet (o cotonets) autòcton conviu amb una fauna auxiliar, amb altres insectes, que se'l mengen. D'eixa forma la seua població està més controlada. I a més els danys que produeix en la fruita, i també en cogombres, albergínies, tomaques... i altres productes són menys importants que els del cotonet forà.

El cotonet d'ací provoca també que les plantes afectades produïsquen una melassa que pot acabar "asfixiant" els vegetals. Però, com explica Soto, hi ha prou amb "una neteja" adequada per a limitar els seus danys. Però el sud-africà, que ha campat a plaer, ha hagut de combatre's acudint al seu lloc d'origen. Buscant allí els seus enemics naturals. D'ells s'ha seleccionat el que semblava que millor podria adaptar-se ací i s'ha hagut de comprovar que no té "efectes secundaris". Ja s'ha comprovat que no fa mal i confia Soto que el seu tractament vaja, a poc a poc, resolent el problema. Però, adverteix, tardarà temps.

No és cotonet

I davant la notícia que "el cotonet" és el responsable que arbres de València desprenguen eixa melassa tan apegalosa que ha arribat a provocar que persones amb problemes de mobilitat no puguen moure's, Antonia Soto professora de la Universitat Politècnica de València i responsable del Grup d'Investigació de l'Institut Agroforestal Mediterrani, nega (ho feia aquest matí en La Llavor) que, com s'ha dit, siga esta plaga la responsable d'eixa melassa. Molts altres insectes poden provocar-la, explica Soto, l'equip dels quals treballa a València i no ha detectat mai la presència del cotonet... sud-africà o no.

El Rebost

Croquetes lletges de pernil. Pures delicadeses.

Ampliar

Hi ha qui és motl artiste per a fer bones croquetes, i és fantàstic quan trobes bars o restaurants que preparen croquetes que et fan volar. Cremoses per dins, cruixents per fora.. Són senzilles, però alhora complexes. La beixamel ha d'estar al punt i el seu arrebossat ha de tindre el seu cruixent en la seua justa mesura. Sembla que no tenen cap misteri, però cal tindre bona mà.

Aquest estiu hem gaudit moltíssim de les croquetes del Restaurant Terete, a Haro (La Rioja). Són els xiquets els primers que t'ho diuen. Quan veus les seues cares saps que són unes bones croquetes. Però si hi ha algú que les treballa bé és el meu bon amic Paquito, del Restaurant Kanròs. Paco té el sa costum de traure unes xicotetes croquetes de pollastre com a aperitiu, però les croquetes de bollit o les d'ànec Pequín són la bomba. La croqueta ha d'estar en tota carta que ens arribe, i després, cada restaurant ha de donar-li el seu punt personal.

En fi, jo no tinc eixe art, però les que vos porte hui estan delicioses, encara que una miqueta lletges. Així que si vos sembla, vos dic com les prepare. Necessitarem els següents ingredients:

500 ml de llet sencera

200 ml de caldo de bollit

100 g de ceba ratllada

160 g de llesquetes de pernil

100 g de farina tamisada

1 cullerada de farina de dacsa

15 g de mantega

2 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra

Una miqueta de sal

Una miqueta de nou moscada (opcional)

ELABORACIÓ

En primer lloc posarem a una paella una cullerada de mantega i dues cullerades d'oli d'oliva verge. Calfem la ceba que prèviament haurem ratllat. Una vegada s'haja calfat a foc lent hi afegim el pernil ibèric. Seguidament, hi afegim a poc a poc la farina tamisada perquè es vaja cuinant. Removem sense parar perquè no es formen grums.

Una vegada tenim la farina ofegada hi afegirem a poc a poc la llet sencera i continuarem removent-la fins que s'integre completament. Hi afegirem la cullerada de farina de dacsa al caldo per a dissoldre-la i l'afegirem a la mescla. Remourem fins que vegem que tenim una massa que se separa dels laterals de la paella. Rectifiquem de sal i hi afegim un polsim de nou moscada.

Abocarem la mescla en un recipient i deixarem que es refrede. Ho ficarem tot al frigorífic durant 24 hores. Finalment, sols ens queda fer boles, la qual cosa també té dificultat.

Les podem arrebossar amb pa ratllat però també amb panko, o meitat i meitat. Es poden arrebossar una vegada amb ou o donar-li un doble arrebossat si les veiem molt cremoses. Jo les solc fer d'uns 50 g. Batem dos ous, agafem una porció, li donem forma, la passem per ou i seguidament pel pa ratllat. I així successivament.

Per a fregir-les hem d'usar abundant oli d'oliva verge o fer-les a una fregidora. És important que les anem preparant en xicotetes tandes de 3 o 4 ja que són molt delicades.

Una vegada les tinguem totes arrebossades les podem congelar i anar traient-les a mesura que els xiquets de la casa ens les vagen demanant.

Ells gaudeixen menjant croquetes i jo veient com se les mengen.

Ací tens la recepta original: http://www.unarecetaunrecuerdo.com/croquetas-feas-de-jamon-una-delicatesen/