Viure a Alcoi
Carles Cortés, escriptor i catedràtic

La Columna (07/01/2022) Carles Cortés, escriptor i catedràtic
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
Segons les dades del padró la nostra ciutat té un total de 59.128 habitants. Hem tingut novament una reducció de 226 persones que han canviat el seu lloc de residència o que ens han deixat per altres motius. La capacitat d’atracció de nous residents que vam tenir en altres èpoques ha desaparegut. Si en el segle XVIII teníem uns 12.000 habitants, en el segle XIX, amb la revolució industrial, vam arribar a ser més de 30.000 censats.
Un creixement que va ser progressiu al llarg del segle XX amb una immigració procedent de les comarques veïnes. La Guerra Civil va ser un fre evident però, ja en la postguerra, la immigració anterior es va veure reforçada per la d’habitants de regions pròximes com Andalusia o la Manxa que van fer possible unes dades a l’alça, com els 45.000 habitants dels anys 40 o els més de 50.000 del 1960 fins arribar a la culminació l’any 1981 d’aquesta evolució: 65.908. Des d’aleshores, no hem parat de baixar de població. Només en la dècada dels 90 vam perdre més de 5.000 habitants i des del 2015, hem rebaixat la barrera psicològica dels 60.000.
Sabíeu que una ciutat com Sant Vicent del Raspeig necessita només 200 habitants per a superar-nos en població? Abans però va ser Oriola i Torrevella qui ens van traure del rànquing de les tres ciutats més grans d’Alacant. L’experiència del confinament per la pandèmia actual ha provocat la fugida de les grans ciutats en benefici dels pobles més menuts davant de la voluntat de buscar entorns més oberts i saludables. Alcoi no se n’ha beneficiat, mentre que altres poblacions veïnes sí.
Si volem mantenir el nostre estatus de ciutat històrica que es renova i adapta als canvis socioeconòmics del nostre entorn haurem d’entendre que caldrà preveure noves polítiques que afavorisquen la residència en els nostres barris i carrers. Perquè no sols d’història viuen les ciutats...




