La LlavorLa Llavor
Economia y negocios
La Llavor

Després de la tempesta, la realitat del model ramader valencià

En La Llavor, Salva Calvet, director de l'Institut de Ciència i Tecnologia Animal, explica que el model valencià de combinació de ramaderia extensiva i intensiva en explotacions familiars és futur

Animales de granja / Getty Images

Valencia

No entra a valorar la polèmica per les declaracions del ministre Garzón a un mitjà britànic criticant el model de macrogranges i assegurant que la producció intensiva és de pitjor qualitat. Segons Calvet, la qualitat està garantida perquè la realitat no és la que s'està dibuixant des de la política. No hi ha un model agrari que defensen uns que siga contrari al que defensen els altres, de la mateixa manera que no es pot diferenciar en termes de blanc o negre la ramaderia intensiva de la ramaderia extensiva. És més, el consumidor mitjà és incapaç de distingir-lo.

El benefici del model extensiu no industrial és un altre. Bàsicament pivota sobre la cura de l'ecosistema i permet fixar la població rural. I més encara, aprofitant-lo al màxim, convertint, per exemple, els purins en fertilitzants per als camps del voltant de les granges, l'aprofitament seria major i seria un exemple d'economia circular. Per a això, seria necessària una planificació territorial que no existeix encara.

Però no és eixe el problema real de la ramaderia, menys encara a la Comunitat Valenciana. El problema ací i també en la resta d'Espanya està en el mateix lloc que en l'agricultura: el preu. La carn de producció extensiva, i també intensiva, es venen amb uns marges massa ajustats. Quasi a pèrdues. No veuria destrellatat Calvet un augment de preus que permetria als productors adaptar-se als nous criteris de sostenibilitat, al fet que obliguen les administracions: europea, nacional i autonòmica.

Però tot i això Calvet és optimista quan parla del sector ramader valencià. La grandària, xicoteta o mitjana, de les explotacions que són, en la seua majoria, de tipus familiar, els permet mantindre eixe equilibri entre intensiu i extensiu. Equilibri amb el qual somien les autonomies del nostre entorn, i principals competidores, que van apostar en el seu moment per un model industrial que hui es mostra tan insostenible que els qui critiquen el ministre, per dir-ho així, són els primers a adoptar mesures legals per a combatre'l.

En definitiva, segons Calvet, ha de defensar-se el model extensiu pel que suposa en termes ecosistèmics i de fixació de població, mantenint un sistema de producció intensiu que permet preus més ajustats per a arribar a tots complint rigorosament amb les noves normes mediambientals.

EL REBOST

CARABASSA ROSTIDA AMB BRULL I MEL. ALLÒ QUE ÉS BO, SI ÉS SENZILL, ÉS DOBLEMENT BO.

Carabassa amb brull i anous / Santi Hernández

Amb això de la covid-19 no em puc moure amb la tranquil·litat que m'agradaria entre bars i restaurants. Fins que la cosa no millore busquem llocs amb terrassa on minimitzar els riscos d'un possible contagi, encara que mai se sap on et pots contagiar.

El cas és que la setmana passada vaig estar al Bar Asensio del meu bon amic José Vicente Valiente. Un bar "no bar" perquè treballa en molts aspectes com molts restaurants. És un privilegi tindre eixa opcionalitat per a segons el dia i el moment poder prendre el que t'abellisca. Des d'unes braves i uns calamars a un tataki de tonyina o des d'un esmorzar de carn de cavall a uns bunyols de bacallà o uns tacos de cochinita pibil. El ventall de possibilitats és infinit i temptador.

Precisament per això, la setmana passada vam estar menjant allí al solet i per a postres ens va proposar carabassa torrada amb mel i brull. Quin festival de sensacions i que senzill, mare meua. Així que la recepta de hui és de Josevi, així com la fotografia de les postres.

INGREDIENTS

Carabassa torrada

Mel

Brull

Anous

Pipes de carabassa

ELABORACIÓ

En primer lloc hem de torrar la carabassa. L'obrim amb cura amb l'ajuda d'un ganivet i l'enfornem entre 1 hora i mitja i 2 hores a 200 °C, depenent de la grandària. Deixem que es tempere i amb l'ajuda d'una cullera la netegem i li llevem les pipes i les impureses que puguen haver-hi.

Finalment emplatem una porció de carabassa. Li afegim unes poques anous, unes pipes de carabassa pelades, una mica de brull i rematem amb mel per damunt de tots els ingredients. Així de senzill i així de brutal.

Ací tens la recepta original: http://www.unarecetaunrecuerdo.com/calabaza-asada-con-miel-y-requeson-lo-bueno-si-es-sencillo-dos-veces-bueno/

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad