Sylvia Steimbrecht: "El meu èxit és en un 95% fruit del treball i la resta, de la sort"

Andorra la Vella

La directora artística andorrana Sylvia Steinbrecht va néixer a Berna (Suïssa) el 1977. Filla d'una cerdana i d'un alemany que es van conèixer a Londres estudiant anglès.

La història d'amor dels seus pares i ser fruit d'un matrimoni mixt sempre li ha resultat molt exòtic.

De petita, anava per a astrofísica, i de fet el batxillerat, que va cursar entre Suïssa i Andorra, va ser científic. També apuntava maneres en el camp de l'esport i especialment en l'esquí. Però amb 16 anys descobreix a través d'una amistat de la família el món del cinema que la fascina per sempre més. No obstant, és veient una pel·lícula (El rei lleó) quan decideix que aquella seria la seva professió.

Malgrat que a la família no hi ha tradició artística, la mare és una persona amb molt bon gust, dedicant-se a la decoració i la restauració, de manera que dibuixar, escriure o fer manualitats no li resulta aliè. L'acompanya sovint a fires o s'està a la botiga ajudant la mare i fent manualitats.

Per tant, decantar-se per la direcció artística va ser gairebé natural. No sense manca de reticències per part dels pares, els quals consideren inicialment que es tracta d'un desig adolescent.

Però la Sylvia ho té ben clar i amb 18 anys ingressa a l'escola de cinema de Catalunya, l'ESCAC, que pràcticament acabava de començar.

Tria Barcelona perquè durant quatre anys estudia fora del país (a Suïssa) i volia estar més a prop de casa. També perquè li parlen molt bé d'aquesta institució que comença, com un espai molt obert a la creativitat.

Prèviament, als darrers anys d'institut, a Andorra, forma part d'un grup artístic, el Yum Art, impulsat per una professora del Lycée. Allà coincideix amb Meritxell Duró, Richar Imbernón, Rosa Mujal o Manel Pujol. "Trobar-te de cop amb persones amb les què comparteixes les mateixes inquietuts és com molt alliberador" explica. De fet, fins avui, conserva el contacte amb aquest grup i segueixen fortament vinculats.

Malgrat les reticències inicials familiars, la Sylvia desenvolupa de seguida una excel·lent carrera. Des de l'ESCAC comença a participar en rodatges de sèries per a TV3 i en algunes pel·lícules. Passa per tots els estadis possibles, des d'atrezzista a vestuari però finalment s'especialitza en direcció d'art. I molt aviat, despega amb grans produccions gràcies al boca-orella. "El món del cinema funciona així: quan treballes bé un cop enllaces amb un altre projecte i després amb un altre".

I és així com arriben grans projectes com "Vicky, Cristina, Barcelona" de Woody Allen, "Sahara" de Breck Eisner, "Caza al asesino" de Scott Walker o "Biutiful" d'Alejandro González Iñárritu.

L'any 2019 arriba el colofó a una gran carrera aconseguint el Gaudí com a millor direcció artística per la pel·lícula d'Isabel Coixet "Elisa y Marcela". Amb Coixet manté una relació molt especial amb qui treballa molt sovint.

Ampliar

Cerrar

Steinbrecht és una dona a qui li agrada treballar amb dones. El seu és un equip fonamentalment femení amb qui crea una gran sororitat.

I tot i que el món del cinema és molt intestable a nivell laboral, no entendria la seva vida sense aquesta professió, que en algunes etapes ha combinat amb la docència a l'ESCAC.

La seva carrera continua meteòrica i enguany ha estat nominada pels Goya, el màxim guardó espanyol del món del cinema, per la pel·lícula "Los renglones torcidos de Dios", un film que rep una excel·lent resposta de públic i crítica. Per ella, aquesta nominació és més un premi "a una trajectòria" que a la pròpia feina. "Amb 25 anys no hauria fet una pel·lícula així".

Tot i que el seu àmbit ha estat sempre molt masculinitzat (i en general, tot el món del cinema ho és), creu que les coses estan canviant i tot i que no les diferències salarials.

Considera que el fenomen del 'mee to' ha estat necessari per visibilitzar els abusos en aquest sector. També creu que hi ha una manera femenina d'entrendre i fer cinema.

Sylvia Steinbrecht és la clara demostració de l'exportació del talent andorrà a l'exterior i segueix els passos d'altres grans artistes com Maria Lanau o Ester Nadal, en àmbits diferents.

Creu que el seu èxit es deu en un 95% a treball i esforç, i la resta, a la sort, un factor en el què hi creu: "a vegades cal estar en el lloc adequat en el moment adequat" assegura.

Sylvia Steinbrecht ha protagonitzat el setè capítol de la sèrie "Amb Veu de Dona" que compta amb el suport del Govern d'Andorra i amb el patrocini d'Andorra Telecom.