Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Lingüística

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0005:02

    Hoy por Hoy Locos por Valencia

    La calle del filólogo Sanelo

    La calle del filólogo Sanelo

    05/12/2018 | 05:02

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0023:10

    Unidad de vigilancia

    En Cantabria vuelan abuelas, congelan concejales y plantan niños

    Los gazapos más divertidos de los medios de comunicación en el informe 568 de la Unidad de Vigilancia de Isaías Lafuente

    30/11/2018 | 23:10

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0009:49

    Cadena SER, audios extra

    “La llengua espontània sempre tira de l'economia”

    Aquesta setmana Magí Camps ha comentat algunes frases fetes que s'han anat perdent amb el pas del temps, dient que "les frases fetes guarden records del passat".També ha comentat una frase que va pronunciar el president Sánchez "queríamos estar bien garantizaos" dient que "una persona té garantia però no pot 'estar garantit'. La frase de Pedro Sánchez no vol dir res, jo crec que volia dir que 'volien tenir el ronyó cobert', tenir seguretat per poder actuar sense que res se'ls hi girés en contra".Tot i això, Camps ha comentat que "encara que la persona que parla no digui clarament el que vol dir, l'entenem a través de la gestualitat i la semiòtica".Josep Cuní li ha plantejat una qüestió: "a Pepeta està morta" o "la Pepeta és morta" ? Camps ha respost que la primera opció significa que "està cansada" i la segons, que ja no hi ha marxa enrere, "ha passat pel tanatori", ha dit.Durant la secció d'avui han recuperat un tema que va quedar pendent la setmana passada: "lo abstracte" i "lo Pallars". Respecte a aquesta qüestió, Magí Camps ha explicat que "en català tenim un "lo" que és un article masculí" i ha aprofundit: "jo puc dir "el cotxe" o "lo cotxe" ,hi ha una part del territori on es parla català on diuen "es cotxu" o "es cotxe" o "lo cotxe".A més a més, ha afegit que "hi ha un altre "lo" que fa l'abstracció d'un concepte i és la traducció del castellà "lo bonito que és", "lo importante que es"". I ha apuntat que "la llengua espontània sempre tira de l'economia, si una persona pot dir una cosa amb una paraula, s'estalvia la resta. En comptes de dir "no és necessari", diem "no cal"

    28/11/2018 | 09:49

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0023:21

    Unidad de vigilancia

    Juanma Romero compra una botella de aguardiente gallega en el Black Fidei

    Los gazapos más divertidos de los medios de comunicación en el informe 567 de la Unidad de Vigilancia de Isaías Lafuente

    23/11/2018 | 23:21

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0044:47

    La Ventana

    La Ventana celebra el 85 aniversario de Radio Castilla

    Hablamos con la vicepresidenta del Grupo Antolín y hacemos un viaje en el tiempo con el oyente más pequeño de la SER

    23/11/2018 | 44:47

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0010:44

    Cadena SER, audios extra

    "Emigrants o immigrants, però no migrants"

    Migrants, immigrants i emigrants, aquest ha estat el primer tema sobre què ha parlat avui Magí Camps a la seva secció lingüística.I és que l'expert defensa: "Des del punt de vista del nostre país no podem fer servir migrants, els joves que marxen són emigrants i la gent que arriba d'altres països són immigrants. No podem fer servir migrants informativament, aquests matisos no els hauríem de perdre"Un altre tòpic sobre el qual ha debatut ha estat el de l'ús dels acrònims. Un dels que més s'estan emprant en els últims dies és el de MENA (Menors Estrangers No Acompanyats). "Aquest és un acrònim molt recent, però útil perquè amb una sola paraula en dius quatre", ha assegurat.Sobre l'origen d'aquestes abreviacions, Camps ha explicat: "Els acrònims van començar amb la tecnologia i ara les coses amb noms molt llargs s'abreugen en sigles. Quan els acrònims es poden llegir com una paraula esdevenen una paraula més".Alguns dels exemples que ens ha deixat el lingüista d'acrònims emprats ja com a paraula són els de gif, leds, opa o sida.

    21/11/2018 | 10:44

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0023:10

    Unidad de vigilancia

    Contra más se homanejee al carguísimo alto, peor

    Los gazapos más divertidos de los medios de comunicación en el informe 566 de la Unidad de Vigilancia de Isaías Lafuente

    16/11/2018 | 23:10

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0012:14

    Hoy por Hoy Málaga

    MÁLAGA EN MIL VOCES

    MÁLAGA EN MIL VOCES

    15/11/2018 | 12:14

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0013:22

    Cadena SER, audios extra

    "La manera genuïna de felicitar és dir ‘felicitacions’ o ‘per molts anys’”

    Avui el filòleg Magí Camps a la seva secció de lingüística ens ha parlat del significat d'algunes expressions que utilitzem sovint. Alguns exemples són 'ciudadano de a pie' o 'anar de gorra'.Camps ha explicat que 'ciudadano de a pie', venia de la categoria dels que no tenien cap mitjà de transport. Avui, per dir el 'ciutadà normal', 'el ciutadà corrent' fem servir aquesta locució antiga. Respecte a l'expressió 'anar de gorra', el filòleg ha apuntat que "és una conseqüència positiva del 'ciudadano de a pie'"."Avui en dia 'anar de gorra' vol dir 'no pagar', però abans els que 'anaven de gorra' eren els criats, el servei, els minyons... el que anava a servir no pagava, li pagava el senyor. I quan aquest havia de passar comptes, pagava 'tants de barret (pels senyors, tenien un preu més elevat) i tants de gorra' (pels criats, tenien un preu més barat)", ha comentat l'expert.Camps també ha parlat del 'nou verb' que està de moda: republicar o republiquem, i ha explicat que "la formació de paraules per derivació és lícita i que, a parer seu, 'republiquem' significa: apliquem la república".Tanmateix, ha recordat que "tots els verbs que ens inventem són de la primera conjugació, Cuní, 'Cuniejar'", ha bromejat.Josep Cuní li ha llençat una pregunta: "Ens equivoquem quan diem felicitats? Hauria de ser felicitat?"Camps ha contestat que utilitzem aquesta expressió per la influència del castellà (paraigua, paraguas / felices fiestas...) i ha remarcat que "la manera genuïna de felicitar és dir "felicitacions" o "per molts anys".També han comentat el títol de la nova cançó de La Marató 'Jo seré amb tu'. "Hauria de dir-se ser o estar?" ha preguntat Cuní.El filòleg ha reconegut que "d'aquesta frase no n'ha tret l'aigua clara", però que normalment es diu "jo hi seré, estaré amb tu". A més a més, ha afegit que l'ús bíblic dóna validesa al "ser" que vol dir 'ser-hi present' i s'utilitza en el sentit de "fer costat"

    14/11/2018 | 13:22

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0023:18

    Unidad de vigilancia

    "Los fuerzos y cuerpas de seguridad acuden a la sede del PSOE en Génova"

    Los gazapos más divertidos de los medios de comunicación en el informe 565 de la Unidad de Vigilancia de Isaías Lafuente

    09/11/2018 | 23:18

 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estás escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir