Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Lingüística

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0010:35

    Cadena SER, audios extra

    SECCIÓ Magí Camps. “El prefix euro és òptim, perquè permet formar un munt de paraules noves”

    Avui que fem el programa des del Parlament Europeu, Magí Camps ens parla del llenguatge comunitari, polític i administratiu d’Europa i els seus orígens. Diu que “incertesa significa no saber què passarà”, però que “ara hi ha un ús curiós que s’ha popularitzat a algunes tertúlies que utilitzen ‘incert’ per dir que alguna cosa no és certa.” També diu que “Quan parlem de mite són coses que està entre la història, la llegenda i l’admiració, però ara també s’utilitza la paraula ‘mític’”.Explica que el nom d’Europa ve d’una princesa fenícia que Zeus, d’on ve la paraula “déu”, va segrestar i la va dur a Creta. Tot i que a les obres d’Homer, Europa és una princesa mitològica de Creta, que va donar nom a Grècia i després a tot el continent. També és el nom d’un dels 4 satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileu.Apunta que “el prefix euro és òptim i prolífic i ens permet formar un munt de paraules noves com europarlament, eurodiputat, eurozona, euroordre i una llarga llista.”

    16/01/2019 | 10:35

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0023:01

    Unidad de vigilancia

    Subió los 14000 'ochomiles' con su bebé de 3700 kilos

    Los gazapos más divertidos de los medios de comunicación en el informe 572 de la Unidad de Vigilancia de Isaías Lafuente

    11/01/2019 | 23:01

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0017:18

    Cadena SER, audios extra

    SECCIÓ Magí Camps. “L’etiqueta de violència masclista és molt més clara que la de violència de gènere”

    Magí Camps avui ha parlat sobre el concepte de violència de gènere i també sobre alguns neologismes que adquirim. També ha convidat a la gerent de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Marta Cano.Camps creu que “als conceptes de violència domèstica o de violència de gènere els falta força i per això es va començar a parlar de violència sexista o masclista, que com a etiqueta és claríssima.”Tanmateix, Camps ha parlat dels anglicanismes que utilitzem com per exemple el concepte vegetal en comptes d’utilitzar verdura i l’adopció d’alguns castellanismes com parlar de llegums, en plural.D’altra banda, Marta Cano ha parlat del lloc on s’emmagatzemen les paraules de les que acostuma a parlar en Magí Camps, la biblioteca. Creu que “és un instrument per aconseguir una societat més justa i més democràtica” i considera que “l'accés a la informació és indispensable per tenir ciutadans més formats que puguin contribuir a la societat.”Cano descriu la biblioteca com un barri, perquè hi ha gent gran, nens, aturats o inclús també hi ha gent que hi va per no passar fred. “Els nens i els joves utilitzen més el wifi i els ordinadors i els adults acostumen a ser els que demanen préstec de llibres”, explica Cano.

    09/01/2019 | 17:18

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0016:12

    Cadena SER, audios extra

    SECCIÓ Magi Camps. Les paraules de l'any, els Reis i els Reixos.

    Els experts en lingüística Magí Camps i Rudolf Ortega han parlat del concurs que tria la paraula de l’any. Rudolf va escriure l'altre dia un article a El País: “torna per Nadal la més lamentable de les ocurrències filològiques, això del concurs per triar el neologisme de l’any". En canvi, a en Magí Camps li agraden aquests tipus de concursos.Hi ha diverses paraules guanyadores, segons la institució que organitza el concurs. Alguns exemples són ‘microplástico’ (Fundéu), ‘single-use’ (Collins), ‘toxic’ (Oxford), ‘justice’, ‘nationalism’, ‘pansexual’ (Merrian-Webster), ‘dones’, ‘feminismo’ (La Vanguardia), ‘sororitat’ (IEC/UPF).“El premi de ser la paraula escollida és afegir-la al diccionari”, ha dit Ortega. Camps assegura que hi ha una bona cua de paraules que estan pendents d’entrar al diccionari i que l’Institut d’Estudis Catalans té molta cua amb aquest tema.D’altra banda, Ortega creu que la paraula guanyadora hauria de ser “un neologisme que descrigui l’any però això no sempre passa”, ha confessat.Camps ha volgut fer menció a l’arribada dels Reis d’Orient, explicant que a Lleida, les Terres de l’Ebre i el País Valencià es diuen ‘Els Reixos’. A més a més, a aclarit que “l’expressió ‘Reis Mags’ és incorrecte, és una influència del castellà”.

    02/01/2019 | 16:12

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0023:39

    Unidad de vigilancia

    Lo mejor del año en la UDV

    Isaías Lafuente hace repaso de lo mejor del años en este especial navideño

    28/12/2018 | 23:39

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0002:06

    Las noticias de Extremadura

    Las noticias de Extremadura, 16:03 (27/12/2018)

    Toda la información de Extremadura del 27 del 12 de 2018

    27/12/2018 | 02:06

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0012:01

    Cadena SER, audios extra

    SECCIÓ, Les paraules amb Magí Camps: ‘Sororitat’ . I altres termes sexuals i eròtics

    Sororitat és la paraula de l’any a Catalunya i es proposa per entrar al diccionari l’any vinent. N’hem parlat amb Magí Camps. Aquesta paraula la va encunyar per primera vegada Miguel de Unamuno l’any 1921 a la ‘Tía Tula’ en contraposició a ‘fraternal’ i ‘fraternidad’, ell proposava ‘sororall’ i ‘sororitat’.“Jo crec que aquest 2018 ha estat l’any de les dones, la vaga del 8 de març a casa nostre va ser espectacular”, ha recordat Camps.El lingüista ha explicat que “‘enfermetats’ és un castellanisme que s’ha colat de manera preocupant, es diu ‘estem malalts’ i tenim una ‘malaltia’ no estem ‘enferms’ ni tenim ‘enfermetats’. Hi ha cultismes com ‘infermeria’ i a vegades el parlant actua per influències del castellà i del català i es barreja”.També ha comentat l’expressió d’en Pablo Iglesias, “yo no comparto algunas de las cosas que dije en el pasado”, el lingüista ha corregit: “hauria d’haver dit “jo no mantinc el mateix que l’any passat” o bé “he canviat de parer…”.S’ha publicat el diari català de la sexualitat que inclou paraules o expressions com ‘Ruptura a la francesa’, que vol dir trencar sense explicacions, ‘Ressaca sexual’ o bé ‘Pim-pam’, que vol dir ‘aquí te pillo, aquí te mato’ en castellà o en anglès ‘touch and go’, seria ‘sexe casual’.Aquest diccionari també inclou mots com ‘Peting’, que significa ‘jocs preliminars’ o ‘kokigami’, que és un joc eròtic d'origen japonès que consisteix a embolicar el penis amb una disfressa de paper.Camps també ha parlat del ‘poliamor’ o el ‘vegà sexual’, i per acabar, ha comentat el terme ‘està trillat’ i l’expressió incorrecta que s’està utilitzant molt en aquestes dates: “els Nadals”, “s’ha de dir les festes de nadal o el Nadal”, ha remarcat.

    19/12/2018 | 12:01

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0023:35

    Unidad de vigilancia

    Bush combatió en la II Guerra Mundial a los dos años

    Los gazapos más divertidos de los medios de comunicación en el informe 569 de la Unidad de Vigilancia de Isaías Lafuente

    14/12/2018 | 23:35

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0021:01

    Cadena SER, audios extra

    SECCIÓ Parlem de llenguatge inclusiu amb Magí Camps i Marina Garcés

    "El plural masculí és el fixat, parlem així encara que a vegades no sigui just. Una altra cosa és la necessitat de visibilitzar la dona", ha afirmat Magí Camps a la seva secció lingüística.Avui ha debatut, amb la participació de la filòsofa, Marina Garcés, sobre llenguatge inclusiu i el seu ús a la vida quotidiana."És important fer una reflexió perquè fa molt de temps que les llengües i el llenguatge no són miralls neutres, sinó un conjunt de regles i una legislació amb uns codis històrics", ha argumentat Garcés.L'experta ha afegit: "Aquests codis incorporen violències, exclusions, oblits... Això implica que cal transformar i reinventar el llenguatge. Sempre és bo que es visibilitzi allò que fins ara no ho estava".Magí Camps ha destacat que la RAE recull que és una bona opció, encara que el masculí plural sigui el neutre, fer servir els dos. "Està bé marcar el masculí i el femení per referir-se a un conjunt de persones. Com per exemple, senyors i senyores"."No cal presentar el món com a dual. Som homes, dones i molts més gèneres diversos. Cal anar als límits del llenguatge. Tot el que passi en aquests límits, és bo", ha conclòs Garcés.

    12/12/2018 | 21:01

  • El código iframe se ha copiado en el portapapeles

    00:00:0023:42

    Unidad de vigilancia

    Una UVI de puente

    Resumen especial de la Unidad de Vigilancia Lingüística de Isaías Lafuente

    07/12/2018 | 23:42

 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estás escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir