Ni sí, ni no... energia nuclear inevitable

València

Les renovables no poden oferir la seguretat i garantia que sí que pot oferir l'energia nuclear. Ho ha explicat en La Llavor Ángel Pérez Navarro, investigador de l'Institut d'Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València. No és qüestió d'apostar per una energia o per una altra. És qüestió d'assegurar un servei estable. Les renovables per si mateixes no poden. L'energia eòlica pot assegurar 3.000 hores a l'any, la nuclear 8.000, i a més amb un nivell molt alt d'estabilitat. Així que no es tracta d'estar a favor o d'estar en contra, és que és obligat comptar amb ella.

D'eixa forma es fa necessari comptar amb l'energia nuclear i treballar per a resoldre el seu principal problema. No genera CO₂ i permet donar subministrament d'electricitat sense haver de fer recàrregues d'urani freqüents sinó cada dos o tres anys. Però, en contra, genera residus radioactius de molt llarga duració. Ara com ara han de mantindre's en compartiments estancs i són altament perillosos durant 100.000 anys. Per això hauria d'incidir-se en la transmutació, que permet reduir la perillositat i el temps de conservació d'eixos residus a 100 anys; i a més, a més llarg termini, amb la fusió nuclear que evitarà eixe problema.

En definitiva, l'energia nuclear ha sigut demonitzada per raons polítiques que tanquen els ulls davant les realitats tècniques... Una cosa pròpia, afirma Pérez Navarro, de l'ecologisme de saló. El futur hauria de ser, per tant, de combinació d'energies: renovables i nuclear comptant fins i tot amb l'energia de combustibles fòssils altament contaminant i que hui està darrere del 70% de l'energia que es consumeix.