Es magatzem de històries del Museu ens atraca als traficants d'esclaus de Menorca del segle XIX

Mahón

No es la pàgina més coneguda de sa nostra història per diferents motius. D'una banda perquè la trata de persones no està ben vista. No ho està ara i tampoc en aquell temps en el que, després dels britànics, molts menorquins van veure la manera de guanyar molts diners de manera ràpida. Hi havia una demanda de ma d'obra a Amèrica i a les colònies es necessitaven obrers. Sense les favorables condicions en les que molts comerciants o corsaris de sa nostra illa teníen sota el paraigües de la Corona britànica, calia trobar la manera de prosperar. I navegar per la mar no era cap problema pels illencs.

Aquest història es desenvolupa principalment al llarg del segon terc del segle XIX, entre el 1815 i 1866, quan el tràfic de persones s'acaba en la façana atlàntica. Al 1836 les cròniques rallen de la detenció per part de les autoritats de negrers menorquins entre els que trobem llinatges com Costa, Capó, Sintes o Moysi entre d'altres. Aquestes tres dècades van ser l'oportunitat d'algunes persones com el cas d'Antoni Vinent i Vives que va aconseguir guanyar molts de diners i, fins i tot, obtenir el reconeixement de la reina Isabel II per tenir el seu propi títol nobiliari.

Nerín destaca el nom de Vinent de qui es dona la paradoxa que no tenia cap mena de problema en reconèixer el seu passat com a explotador d'africans, fins i tot fent al·lusió a ells com a "inferiors", tot i que en un moment de la seva trajectòria va convertir-se en un personatge admirat i respetat per la majoria de la gent que el seguia, molt probablement per la seva fortuna que es va multiplicar quan va involucrar-se en el sector bancari espanyol o fins i tot l'immobiliari.