Aquí, amb Josep Cuní
Política | Actualidad

Jaume Asens: "No descartem que forces internes descontrolades del mateix Estat hagin espiat als membres del Govern"

El líder dels Comuns al Congrés veu possible l'existència d'una o dues trames relacionades amb el cas Pegasus

ENTREVISTA. Jaume Asens: "No descartem que forces internes descontrolades del mateix Estat hagin espiat als membres del Govern"

Barcelona

Jaume Asens ha estat als micròfons d’Aquí, amb Josep Cuní el dia que s’espera la compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles, a la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats: “Tenim moltes preguntes per fer-li a la ministra perquè les seves explicacions, fins ara, al Congrés han estat molt limitades”. Asens veu factible l’existència d’una o de dues trames en el cas Pegasus d’espionatge perquè “primer tenim una violació de drets fonamentals de ciutadans independentistes i ara tenim una escletxa molt important de seguretat dins el Govern”.

El líder dels comuns creu que “el temps de les dimissions i depuracions de responsabilitat ja arribarà”. A més, a les darreres hores està agafant força que aquesta crisi de l’espionatge va coincidir amb les tensions amb el Marroc: “Si es confirmen aquestes informacions, hi ha motius suficients per trencar l’acord que s’ha signat darrerament amb el Marroc”.

“Nosaltres no descartem que forces internes descontrolades del mateix Estat hagin espiat als membres del Govern. Podrien haver-hi membres dels cossos i forces de seguretat, la policia patriòtica, que han pogut actuar pel seu compte. Podrien actuar sota la lògica que ha implantat la dreta de què es tracta d’un govern il·legítim”.

Asens també ha enviat un missatge a una de les forces polítiques que van facilitar la investidura de Pedro Sánchez i que, amb motiu dels espionatges del Catalangate, estan votant en contra de lleis que afavoreixen a la gent: “Esquerra no hauria de votar en contra de mesures que afavoreixen a la gent per estar en contra del Govern. Esquerra hauria de mirar més a la seva esquerra, cap a Bildu, i no tant a la dreta, cap a Junts per Catalunya. Bildu és un exemple de no perdre el món de vista, de saber el que està en joc i no fer caure el govern quan unes coses no tenen res a veure amb les altres”.