Píndoles de història amb Amador Marí. El paisatge d'una illa

Maó

L’historiador Amador Marí ens du avui, al nostre espai de Píndoles d'història, un episodi diferent: no parteix d’un fet concret, sinó d’una característica que defineix profundament Menorca —el seu paisatge— i de com, al llarg dels segles, la mà de l’home l’ha anat modelant pedra a pedra.

A l’illa hi ha actualment més d’onze mil quilòmetres de paret seca, una xifra impressionant si tenim en compte que Menorca tot just supera els cinquanta quilòmetres de llargària d’est a oest. Aquest entramat de parets, marges i tancats forma part del nostre ADN paisatgístic i cultural, fins al punt que, vist des de l’aire, l’illa sembla un mosaic de pedra que delimita històries, treballs i fronteres invisibles.

Però, per què es van construir aquestes parets? Les seves funcions han estat diverses i essencials. En primer lloc, servien per dividir les propietats i contenir el bestiar, especialment en una terra on la ramaderia sempre ha tingut un paper fonamental. Alhora, ajudaven a aprofitar el terreny: en un paisatge pedregós com el menorquí, treure pedres dels camps era una necessitat per poder conrear, i el material extret es reaprofitava per aixecar marges i parets. Amb el temps, aquesta pràctica es va convertir en una autèntica tècnica constructiva, transmesa de generació en generació i avui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Les parets seques també han tingut una funció ecològica i paisatgística. Han ajudat a retenir la terra i l’aigua de pluja, a crear petits ecosistemes i a mantenir la biodiversitat. Són refugi per a insectes, rèptils i plantes, i alhora testimoni viu d’una relació equilibrada entre l’activitat humana i la natura.

A Menorca, la història no només s’escriu als llibres, sinó que es pot llegir en el paisatge: en les parets que serpentejen pels camins, en les barraques, en els pous de pedra i en tants altres elements que expliquen com hem viscut i treballat aquesta terra. Un relat silenciós, però eloqüent, que Amador Marí ens convida a redescobrir a través de la mirada de la història.