Una noia de 15 anys: "Hi havia alguna cosa que em feia mal i no sabia que era, em sentia sola"

El primer informe de l'Observatori sobre Soledat no volguda revela que vuit de cada deu persones ateses per l'entitat experimenten algun tipus de soledat no volguda i d'aquestes, el 22% admet patir soledat greu o molt greu. La sorpresa ha sorgit en els índexs de soledat NO desitjada per franges d'edat. Els joves d'entre 18 i 29 anys són els que tenen índex més alts: només un 20% considera que 'no està sol'.

Aquest és un dels aspectes que ha remarcat la impulsora de l'estudi, Anna Sabaté, que ha recordat que "tradicionalment s'havia atribuït la soledat a la gent gran i no pas a altres persones de menys edat". Sabaté ha desvinculat el sentiment de soledat del fet de viure sol, ja que es refereix més a la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. Les noves tecnologies contribueixen a pal·liar la situació, però l'entitat alerta que les persones que es relacionen principalment de forma virtual poden presentar indicadors de soledat més elevats.

"Hi havia alguna cosa que em feia mal i no sabia que era, em sentia sola". L'Adriana Quelart té 15 anys i va veure accentuat el seu sentiment de soledat per culpa de les xarxes socials: "Em vaig començar a relacionar amb alguns grups d'amics virtuals, fans dels mateixos grups de música, però després ens vam adonar que no ens podríem trobar". "Jo em passava els dies tancada a l'habitació i em vaig adonar que els que pensava que eren amics, realment no ho eren". "Fa 1 any depenia molt de les xarxes socials, ara prefereixo quedar en persona amb els amics perquè ens sentim millor", reflexiona sobre la seva millora.

Les persones que pateixen pobresa, exclusió i marginació social també tenen més possibilitats de patir soledat, un fet que també es relaciona directament amb el nivell d'ingressos. El Julio Buitrago té 50 i és de Colòmbia, ell es va sentir molt sol quan va arribar a Catalunya. "Hi ha gent que retorna a casa perquè no aguanten la soledat, la falta dels amics, que els familiars estiguin lluny, el clima i el menjar diferent, etc., és complicat", explica Buitrago.

El coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, ha admès que fa deu anys no s'haurien ni imaginat que haurien de treballar tant en soledat no volguda.