A quin personatge de ficció entrevistaria Víctor Amela?

Les entrevistes més conegudes de Víctor Amela les publica setmanalment a La Contra de La Vanguardia, però en l'actualitat també col·labora al programa Arucitys de 8tv i a El món a Rac 1 de RAC1. El periodista i escriptor anava a ser advocat, però la seva passió per les lletres i Tintín el van portar, finalment, a entrar a La Vanguardia amb 23 anys. Al Llapis de memòria ha confessat que l'adaptació musical de Joan Manuel Serrat de Caminante no hay camino va ser la seva porta d'entrada a la poesia.

Amela no es conforma amb el centenar d'entrevistes que ja ha fet: si pogués parlar amb alguns personatges de ficció escolliria Robinson Crusoe o Tom Sawyer i si pogués entrevistar a algú que ja és mort triaria a Elvis Presley.

Ha escrit més d'una desena de llibres, entre els quals destaquen Jo hauria pogut salvar Lorca (2018) i La filla del capità Groc (2016). El seu últim llibre Si yo me pierdo és una història que no va poder no escriure quan va saber que Lorca havia estat molt feliç durant moltes setmanes a Cuba. Amela va viatjar fins a l'illa, que es va trobar "congelada", per entendre l'escriptor i poder escriure la novel·la.

La seva passió per la televisió i la crítica va néixer d'observar com els veïns del seu poble miraven la televisió al 'Cineclub' del seu poble. Ell tenia televisió a Barcelona, però allà on estiuejava la primera no va arribar fins al 1968. "Recordo com a nen com tothom mirava la televisió, Fraga va distribuir televisions perquè assegurar que a la gent dels pobles li arribessin els principis del règim": "Els hi va sortir malament la jugada, van començar a veure llums de neó i minifaldilles".