Serret assegura que seguiran amb la taula de diàleg tot i l'informe europeu sobre el cas Pegasus

A l'Aquí Catalunya, l'actual consellera d'Exteriors i Unió Europea, Meritxell Serret, ha celebrat el "toc d'atenció" a l'Estat després que s'hagi fet públic l'informe preliminar del comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus i que apunta el govern espanyol com a responsable de l'espionatge a l'independentisme. "Continua demostrant que el cas Pegasus no està tancat, ens dona més força i arguments per demanar la màxima transparència", explica, "també per demanar la col·laboració del govern espanyol".

Serret ha afegit que l'executiu català estarà "molt pendent" de les conclusions finals de l'informe, que arribaran entre el març i el junt del 2023. La consellera ha posat en relleu que el document inclou les 65 persones afectades de l'independentisme.

Serret justifica l'aturada de les negociacions amb l'Estat quan es va descobrir el cas Pegasus: "Va ser una reacció necessària i contundent en un primer moment perquè s'havien vulnerat drets, va ser un cop sobre la taula contundent". Ara, però, considera que toca continuar avançant cap a la desjudicialització del conflicte i creu que no s'ha d'aturar la taula de diàleg. "Hi ha hagut moviments (per part del govern espanyol). Seguirem amb la taula de negociació, no només per resoldre Pegasus, sinó també el conflicte polític".

L'informe

L'informe preliminar del comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús Pegasus apunta al govern espanyol com a responsable de l'espionatge a l'independentisme. El document, que encara és un esborrany elaborat per la ponent Sophie in 't Veld i que haurà de passar el període d'esmenes, lamenta la "poca informació aportada fins ara" per l'executiu espanyol sobre l'espionatge i assenyala que el govern espanyol va ser "probablement" el primer comprador a la Unió Europea del programari d'NSO. Per sostenir l'argument que les autoritats espanyole poden estar darrere de l'espionatge, el text remarca que es va fer en "moments de rellevància política".

El document elaborat per In 't Veld dedica un apartat a l'espionatge a l'Estat, en el qual inclou els casos contra l'independentisme i també contra membres del govern espanyol, entre ells Pedro Sánchez. Sobre el 'Catalangate', el document apunta que "els atacs mostren un patró clar" i "coincideixen" amb "moments de rellevància política".

El text explica totes les persones vinculades a l'independentisme que han estat espiades amb Pegasus i les accions legals que s'han iniciat, tant a Espanya com a altres països europeus. Pel que fa a l'espionatge a membres del govern espanyol, l'informe afirma que "es creu àmpliament" que les autoritats del Marroc estan darrere d'aquests fets.

La ponent critica la manca de cooperació del govern espanyol

L'apartat sobre l'espionatge a l'Estat està fet amb referències a publicacions dels mitjans de comunicació. La ponent ha justificat aquest fet perquè el comitè no ha fet una missió a Espanya i el govern espanyol no ha respost les peticions d'informació. In 't Veld ha reconegut que els casos a l'Estat són "delicats" i ha lamentat tenir "poca informació oficial i confirmacions".

És per aquest motiu que la ponent ha reclamat a les autoritats espanyoles que els aportin "més informació per avaluar la situació". "Si creuen que alguna assumpció és errònia, aleshores que aportin proves", ha dit la ponent tot dirigint-se a les autoritats espanyoles.

"Seria molt d'agrair tenir informació factual per part del govern. El que no es pot fer és negar-se a donar informació i dir que no pots mirar res més. Què se suposa que hem de fer? Quedar-nos callats i cecs?", ha afegit la ponent de l'informe, que ha subratllat que una missió a Espanya seria útil per analitzar els fets.

La ponent Sophie in 't Veld diu exposa els resultats de l'informe europeu sobre el cas Pegasus