Torrent celebra la seva absolució: "És un bon precedent i una bona notícia per altres causes obertes"
El TSJC absol amb un vot contrari els membres independentistes de la Mesa del Parlament de Roger Torrent
ENTREVISTA. Roger Torrent celebra la seva absolució
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
L'expresident del Parlament i conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha celebrat a l'Aquí Catalunya l'absolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè "protegeix la llibertat d'expressió". "El que fa aquesta sentència és donar raó a una part dels nostres arguments jurídics, ens satisfà des d'un punt de vista institucional". "És un bon precedent pel present i per meses futures, també una bona notícia per altres causes obertes", ha considerat.
Tanmateix, Torrent ha denunciat que el judici "no s'hauria d'haver produït mai" i que els diputats del Parlament haurien de poder exercir els seus "drets polítics sense l'amenaça permanent de judicialització". La defensa de Torrent i de l'exsecretària de la Mesa Adriana Delgado estudiarà si recorre la sentència pel "reconeixement de la inviolabilitat" parlamentària.
Ha explicat que encara han de decidir quina és "l'estratègia tècnica" que més convé per "demanar la garantia d'inviolabilitat parlamentària", però ha assegurat que "és un tema que estem estudiant". "És fonamental que els diputats tinguin una llibertat plena per plantejar els debats". Així, no ha descartat un recurs al Tribunal Suprem malgrat l'absolució.
Absolució del TSJC
El TSJC ha absolt aquest dimecres amb un vot contrari els membres independentistes de la Mesa del Parlament de Roger Torrent. La fiscalia demanava 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i 16 mesos i 24.000 euros per a Adriana Delgado per desobeir el Tribunal Constitucional i seguir tramitant propostes de resolució sobre l'autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019.
El tribunal descarta la desobediència perquè creu que les providències del TC permetien més d'una interpretació. També constata que no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats de l'alt tribunal.
Els acusats van tenir en compte la jurisprudència del TEDH, especialment en una sentència contra Espanya que afirma que “la independència de Catalunya, la forma monàrquica de l’Estat i la crítica del rei” són qüestions d’interès públic, el debat sobre els quals es troba emparat pel dret a la llibertat d’expressió". Específicament en relació a la qüestió de la monarquia una altra sentència contra Espanya també va declarar que “el fet que el rei no estigui subjecte a responsabilitat, en virtut de la Constitució Espanyola, en particular en l’àmbit penal, no hauria de suposar, per sí sol, un obstacle al lliure debat sobre la seva eventual responsabilitat institucional o simbòlica, com a cap d’Estat, dins els límits del respecte a la seva reputació com a persona”.
Així mateix, la sentència recull que diverses interlocutòries del TC sobre la matèria són posteriors als acords de la Mesa i, per tant, els acusat no podien conèixer-les. Per al tribunal les provisions del TC del 10 i 16 d'octubre no tenien un "mandat clar i específic", cosa que obria la porta a més d'una interpretació. En cap cas hi ha dol directe, creuen els magistrats. Alhora recorden que no es pot castigar una suposada desobediència per imprudència, perquè no està prevista a la llei, ni el dol eventual.
El tribunal està format pels magistrats Carles Mir, Francisco Segura i Marta Pesqueira (signant del vot particular). El president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos, van ser apartats després que s'admetés la recusació presentada per Costa. Tanmateix, Costa no reconeix "l'autoritat" del TSJC en aquest cas i ja ha anunciat que recorrerà la decisió per defensar la inviolabilitat parlamentària.
