La rumba catalana: Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat?
Una plataforma que agrupa músics, activistes i personalitats simbòliques de la rumba ho demana a la UNESCO
REPORTATGE. "La rumba catalana no està en el seu millor moment"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La Plataforma per la Rumba Catalana ha presentat una candidatura perquè la rumba catalana sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La plataforma és un projecte social que agrupa músics, activistes, i personalitats simbòliques en l'àmbit de la rumba catalana. Així mateix, busca la complicitat amb música del sud de França perquè aquest país sumi també a la candidatura.
Reclamen estar present en els festivals que rebin subvencions públiques, tenir més representació a les festes majors, crear un festival propi i obrir una Casa de la Rumba Catalana. A més, pretenen que el 24 de juliol sigui reconegut com el Dia Internacional de la Rumba Catalana perquè el Parlament de Catalunya la va reconèixer com a Patrimoni Cultural, musical tradicional i popular de Catalunya el 24 de juliol de 2015.
"La rumba catalana no està en el seu millor moment", confessa el Jonathan Ximenis, músic d'Arrels de Gràcia. Encara que ell no forma part de la plataforma, també denuncia que el 90% dels seus concerts són encàrrecs privats. "Si aconseguim reconeixement avançarem una mica més". "Agrada a tothom, mai he tret la guitarra i la gent ha marxat corrent, cal que als festivals públics també hi apostin", afegeix.
En Litus, músic i col·laborador de l'Aquí Catalunya, que forma part de la Plataforma per la Rumba Catalana, coincideix que la rumba és quelcom que li demanen i agrada, però denuncia que "només la traiem a passejar quan ens interessa, això és molt lleig i l'hem d'estimar i cuidar". "La rumba és del poble", acaba.
Altres precedents
El 2015 ja va haver-hi un intent de presentar candidatura perquè la rumba fos declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La proposta, en el seu moment, no va prosperar perquè no es va comptar amb els gitanos i gitanes, els creadors d'aquest gènere musical. "Parlant la gent s'entén, podem anar tots junts a fer força", destaca en Litus sobre l'intent que suposa aquesta vegada.
Darrere d'aquesta iniciativa hi ha noms com Amadeu Valentí, president de la Plataforma Rumba Catalana; Rosita Pubill, vicepresidenta; Ángel Juárez, president de la Fundació Mare i Terra, o Sicus Carbonell, president de l'Associació Professional d'Autors i Creadors de Rumba Catalana (APAC).
