Superar el càncer de jove: "L'aïllament social és el pitjor"

Barcelona

"Mis ganas ganan". Aquesta és la consigna que la jove Elena Huelva, convertida en un símbol de la lluita contra el càncer, utilitzava per narrar el seu dia a dia a les xarxes socials. Després de tres anys de lluita, fa menys d'una setmana que Huelva va morir per càncer d'ossos. La seva tasca ha servit d'inspiració per a moltes persones i a la vegada ha visibilitzat què és patir càncer.

Tothom té un familiar, amic o conegut que n'ha patit. Tanmateix, la Irene Maeztu, de 22 anys, en Dídac Bautista, de 15 anys, i en Marc Panadero, de 23 anys, ho coneixen en primera persona. Tots tres són joves i tots han superat un càncer, ara formen part d'un grup de conversa de l'Associació de Nens amb Càncer (AFANOC). Com que s'han perdut escola, fan servir aquest espai perquè estan més còmodes parlant amb companys que també han tingut una malaltia d'aquestes característiques.

Per la Irene no va ser una cosa que aparegués d'un dia per l'altra, primer va tenir símptomes i patologies prèvies. "Quan vaig saber que tenia càncer el meu pare es va desmaiar, jo per la meva edat no m'ho vaig prendre seriosament", explica, "abans no hi havia tanta informació i sensibilització com abans".

"L'aïllament social és el pitjor del càncer, tenia relacions per Messenger, però no és el mateix, en aquell moment vaig adonar-me de qui eren els amics de veritat", apunta el Marc. Ara s'esforça per treure bons moments de la gent que està al seu voltant, "tot el dolent acaba passant si confies".

Els familars

"No és fàcil veure a la teva germana plena de cables i en un estat d'ànim fluix". L'Ainhoa Amor, 21 anys, va viure com amb 7 anys li van dir que la seva germana tenia càncer. "Després d'això aprens a viure i estimar intensament, el càncer no enten ni de classe social, gènere ni res", acaba.

Tots coincideixen que el càncer no ha de ser un tabú i que cal trobar espais de conversa on compartir experiències, per no sentir-se sol i viure amb plenitud.