GIRONA BARRI A BARRI | Santa Eugènia de Ter

Girona

Santa Eugènia del Ter està situat al límit oest de Girona, limita amb Salt. Fins al 1963 era un municipi independent de la ciutat, ara és el segon barri més poblat després de l’Eixample. L’any 2021, hi vivien 17.500 persones, entre els sectors de Santa Eugènia, Can Gibert del Pla, i Hortes.

Quedem amb Reinald Roca, president de l'Associació de Veïns del barri, a la plaça del Barco, "centre neuràlgic del barri i escenari de les picabaralles, passatemps i festivitats veïnals" ens adverteix pel Whatsapp.

Sociològicament, Santa Eugènia és un barri d'acollida. "Primer van venir els pagesos de la comarca a treballar a la fàbrica la Marfà; després, tota la migració interna dels anys 60 i 70: treballadors de l'hostaleria i de la construcció. I ara, els "nous immigrants" de l'Àfrica i de tot el món" explica Roca, i afegeix, "És l'ONU de Girona". Només en aquest barri, hi ha unes 70 cultures diferents.

Aquesta interculturalitat defineix inevitablement la vida social del barri. Des de l'Associació de Veïns asseguren que la seva preocupació és "que tothom se'n senti part". I Roca ho diu clar: "volem evitar que hi hagi guetos i aprofitar el privilegi de tenir tanta riquesa cultural".

Per això, han hagut d'adaptar tradicions. Per exemple, per la festa major del barri -l'onze de setembre, "dia complicat"- "cada vegada tenia menys sentit ballar sardanes". Per tant, van impulsar una programació que tingués en compte la diversitat cultural, inclosa, entre d'altres, una festa africana. "Si les cultures són diferents, l'entreteniment també" diu Roca, i assegura que des de l'Associació treballen per "reconèixer" la diversitat.

Millora de les condicions de vida i de la mobilitat del barri, entre les principals preocupacions

Segons el president de l'Associació de Veïns, les persones del barri no estan tant preocupades per la seguretat, sinó "per les condicions de vida". Una de les demandes principals passaria per una aposta clara per millorar la mobilitat. Roca apunta que hi ha un dèficit d'unes 500 places d'aparcament públic. "És un problema que afecta cada dia a les persones que treballen als polígons industrials, que són la majoria", assegura.

"Si parlem dels barris, hem de parlar dels espais públics, les places" diu Roca. "Santa Eugènia té unes places molt simptomàtiques de la vida del barri i s'han de cuidar". Explica que la plaça del Barco, malgrat algunes baralles durant els mesos d'estiu, "és un centre de convivència, i és més important la convivència que certes polèmiques".

Per altra banda, Reinald Roca, que és president de l'Associació de Veïns des del juliol del 2021, està inquiet pel poc relleu generacional en aquesta associació. "No hauria de ser jo el president, el meu cicle vital ja s'està acabant. Voldria que fos la nova generació que ho assumís, però amb les condicions de vida dels joves, ho veig difícil" confessa. També ens explica que el seu primer propòsit com a president -tenir més interlocució amb l'Ajuntament- encara no s'ha complert.

El Pont del Dimoni, un símbol del barri

Pel que fa al patrimoni arquitectònic a Santa Eugènia és clau parlar del Pont del Dimoni, ja convertit en un símbol del barri. "Si es conserva la identitat arquitectònica, es conserva la identitat veïnal" assegura Roca. En aquest sentit, el barri de Santa Eugènia té bons exemples de restauració d'edificis històrics: el Centre Cívic, que és l'antic Cal Ninetes, així com la Fabrica La Marfà, convertida amb un centre cultural. Però, segons Roca, també té exemples negatius: la Masia Masó, on hi han instal·lat la comissaria de la policia i la poca voluntat de conservar les cases adossades de la carretera Santa Eugènia, on hi vivien els treballadors de la Marfà.

Ampliar