Capmany i Lladó no canviaran el seus noms malgrat la petició del Senat

Girona

La setmana passada el senat, per acció del senador Carles Mulet, del Grup d'Esquerra Confederal -que agrupa Geroa Bai, Més per mallorca, Más Madrid, Compromís i Agrupación Socialista Gomera- va traslladar a una desena de municipis una comunicació on se'ls insta a canviar el nom per estar d'acord amb la Llei de Memòria Democràtica del 2020.

Segons la càmera de representació de l’Estat, els noms d'aquests municipis encara son els que va imposar el franquisme i van en contra de la llei de política lingüística del 1998. Per entitats com "Cabassers", que busca canviar aquests noms, la nova llei ja no dona cap marge als ajuntaments per negar-s'hi; però els propis municipis afectats, defesen que l'autonomia per canviar el nom del poble segueix sent municipal.

Un dels municipis afectats és Capmany, a l'Alt Empordà, que, segons la llei, s'hauria de dir Campmany. El seu alcalde, Joan Fuentes, explica que "Capmany s'utilitza des de fa tres i quatre segles i se'n té documentació". Diu que els primer documents daten del 1291. "Això no ve de cap manera del 1939". Aclareix que el nom del seu poble ve de "Capite Magno" i no de "Campo Magno". A més, també defensa que canviar les toponomies és potestat del ple de l'Ajuntament. "Per nosaltres, l'Institut d'Estudis Catalans és una referència" diu, però no tenen la intensió de canviar de nom. Per últim, conclou que "Capmany no s'alinea amb les idees franquistes".

Un altre ajuntament que està implicat és el de Lladó, que volen corregir el seu nom com a "Lledó d'Empordà", "cosa que mai s'ha dit així" apunta Quim Tremoleda, el seu alcalde. Comparteix la mateixa idea amb Fuentes, i diu que "hi ha una tradició llarguíssima i estudis, que certifiquen que del segle XVI fins al XX, s'imposa Lladó". "Tenim arguments suficients per mantenir el nom del poble", conclou.

Escolta les entrevistes senceres aquí: