"En recerca no podem menysprear ni un sol euro"

Barcelona

Fa deu anys, l'agost de 2013, un casteller de la Vila de Gràcia, en Mike Lane, va quedar tetraplègic en un dels accidents més greus de la història del món casteller. La colla intentava fer un 5 de 8, però el castell va fer llenya (en l’argot casteller, caure un castell, i, per extensió, caure diverses vegades una colla), es va esfondrar i en Mike, que era a la pinya, va patir una fractura cervical. En aquell moment li van fer una traqueotomia i va sobreviure. Però malauradament, tres anys i mig més tard, en Mike va acabar morint.

Dos anys més tard de la seva mort, els castellers de la Vila de Gràcia van decidir fer-li un homenatge i van crear la Beca Mike Lane, que premia treballs d'investigació i prevenció en recerca en la prevenció i cura de lesions medul·lars i cervicals. Els resultats del projecte de l'última beca acaben de ser publicats, amb un resultat molt esperançador. Els investigadors han aconseguit que ratolins paraplègics recuperin la mobilitat a les potes després de regenerar la seva medul·la espinal, un importantíssim pas per curar la paraplegia. Avui, la Marta Latorre, la que va ser parella d'en Mike, ha vingut a 'El Balcó' a recordar la tràgica història, però també tot el camí que s'ha recorregut des de llavors.

Ampliar

Cerrar

"Si hagués passat al local, s'hauria vist diferent"

De fet, només "mouen els preus", confessa la Marta en referència als avenços assolits. Malgrat que els avenços són molt positius i han obert camí per a futures millores, ens ha reconegut que les mostres han estat per part de ratolins que fa poc temps que han tingut una lesió. La Marta ha recordat que va conèixer en Mike a Londres, ell era irlandès, i que, de fet, van descobrir el món dels castells allà, veient una pel·lícula. La Marta ha explicat que va ser un accident molt greu i que ha quedat en la ment de tothom per "com va passar, en quin moment va ser i per qui hi havia a la plaça" aquell dia. "Si hagués passat al local, s'hauria vist diferent", reconeix la que va ser la seva parella. Després de la lesió la vida els va canviar de cop i volta. La Marta ha recordat cada dia que va passar a l'hospital, però ha lamentat que quan estàs a l'hospital veus moltes realitats molt dures i tristes i penses "quina sort tenim", malgrat la gravetat del tema perquè en el seu cas sempre van estar molt recolzats i van rebre molts ànims de la família castellera i el barri.

En aquest sentit, la Marta ha explicat amb molta tendresa que els companys de la colla "s'havien organitzat una graella a un document Excel" per dur-la i tornar-la cada dia de l'Institut Guttman. En Mike va ser tractat a un dels hospitals de neurorehabilitació més importants del país. Malgrat els esforços, en Mike no va poder resistir i va morir. La gravetat de la seva factura només podria haver millorat permetent-li "moure 10 graus el coll a l'esquerra". Tant era l'estima dels seus companys de castells que d'ells va néixer la idea de la beca. "La colla sentia que havia de fer alguna cosa", explica la Marta i que van dedicar certa quantitat de diners en una primera beca per poder "tornar tot el que la sanitat havia oferit a en Mike" a la recerca. La convidada ha reconegut que és molt difícil organitzar-ho, però que amb els esforços han aconseguit finançar "una vuitena part d'una màquina puntera". La Marta ha explicat que "intentem fer alguna cosa, però que haurien d'arribar més fons d'altres". En aquest sentit, la recaptació de la primera beca va ser íntegra dels castellers i estudiava l'efectivitat de l'estimulació elèctrica transcutànea en persones amb lesions a la medul·la, les cervicals o la part alta del tòrax que els dificulten la funció respiratòria. A la segona, van implementar el mètode de crowdfunding i han obtingut recaptar més de 16.000 euros.

A la conversa també s'hi ha afegit el nostre expert en ciència, Salvador Macip, que s'ha alegrat per aquesta iniciativa. Segons, el científic, malgrat que les aportacions siguin petites, "tot ajuda, perquè la recerca és molt cara, però la suma de passes poden ser la diferència". En aquest sentit, en Salvador ha fet referència a les ajudes amb la següent reflexió: "Són un maó més d'aquesta paret que construïm per fer pujar la casa".