"Més que una pulsió empresarial, nosaltres teníem una passió per la música"

Barcelona

L'oci nocturn, la música en directe i les discoteques tenen un denominador comú i un gran abanderat de la ciutat de Barcelona. Per entendre la història nocturna de la Ciutat Comtal, s'ha de reconèixer la importància i la trajectòria d'una de les sales més emblemàtiques i de referència de la ciutat: la Sala Sidecar, amb més de 5.500 concerts.

Enguany, amb motiu de la celebració el seu quarantè aniversari, han decidit organitzar una marató cultural que durarà quaranta hores. L'esdeveniment arrencarà demà divendres a la tarda i es podran gaudir de diferents activitats ininterrompudes fins diumenge a la matinada. Durant aquesta marató, es podran visitar diferents exposicions, xerrades sobre el passat, present i futur de la indústria musical a més de gaudir en primera persona de tota mena de concerts.

La maratoniana celebració donarà el tret de sortida amb l'exposició de la il·lustradora Cristina Daura, titulada "BAR del Sidecar", a les 17:00 hores. Posteriorment, en Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Santi Balmes (Love Of Lesbian) i The New Raemon seran els ponents de la taula rodona "¿De dónde venimos?". Ja entrada la nit, la germana petita de la Bad Gyal, Mushkaa, serà l'encarregada d'ambientar musicalment la celebració. La jove, de només divuit anys, és una de les noves veus de la música urbana en català. Durant les dues jornades també hi haurà pòdcasts en directe, un concert-esmorzar a les 7 del matí o una xocolatada de rock amb nens, entre altres activitats programades.

I en aquesta marató musical també s'hi presentarà el llibre "Este no es el libro de Sidecar", escrit per en Roberto Tierz, director de la sala i un dels quatre fundadors de la sala. Avui, ha passat pels estudis de Cadena SER Catalunya per explicar-nos el rerefons de la marató cultural i els orígens de l'emblemàtica discoteca.

En Roberto ha recordat que l'origen de la sala es remunta a una nit dels anys vuitanta, quan un grup d'amics de poc més de vint anys, després d'haver begut massa i no trobar un bar que els agradés van decidir que "ho havíem de fer". "Va ser com una missió divina", recorda el seu cofundador. En el seu llibre, explica que la primera cançó que va sonar a la sala va ser You can't be too strong de Graham Parker. En aquest sentit, en Roberto ens ha explicat que "més que una pulsió empresarial, nosaltres teníem una passió per la música". La colla d'amics havien tocat en grups i el seu somni era "fer escoltar la música que ens agradava".

En Roberto ha confessat que malgrat els anys l'essència que els va dur a fundar la sala continua essent la mateixa. "Al començament va ser conseqüència de la inconsciència d'uns nanos de vint-i-dos anys que tenien molt entusiasme i molt desconeixement" explica l'empresari que afegeix que ara mateix, "som els mateixos nanos però amb una estructura professional".

Tal com ens ha explicat el cofundador, després de quaranta anys d'història, el seu èxit roman en què a banda de muntar concerts, servir begudes i ser promotors, "som un més del públic". "Ens apassiona el que fem", diu el Roberto que considera que per aquest motiu "s'acaba reflectint i connectem amb tota mena de generacions". Un dels concerts més memorables de la seva trajectòria va ser el de Manu Chao. Gràcies a ell, es van obrir les portes que una un músic o compositor de renom pugui "venir a una sala petita per tenir contacte amb el públic".

En Roberto ens ha explicat una anècdota d'un dels còctels més icònics de la Sala, el Sidecar, que rep el mateix nom de la sala. La invenció d'aquesta delícia alcohòlica és causada d'un senyor que anava amb sidecar i va passar molt de fred una nit. Per entrar en calor, li van servir la beguda que està formada per una barreja de conyac, brandi i raïm.