"Ha estat molt més que fer una pel·lícula, ha estat ser i habitar un univers durant 5 anys"

Barcelona

"Ha estat una exploració, un viatge... ha estat molt més que fer una pel·lícula, ha estat ser i habitar un univers durant 5 anys". Així descriu Estibaliz Urresola, directora de '20.000 especies de abejas' el procés per crear aquesta pel·lícula sobre la vida de la Coco, una nena de 8 anys, nascuda en el cos d'un nen, l'Aitor. Ella sap que és una nena i mira d'expressar-ho, no entén per què ha nascut així. El seu entorn familiar ho veu, però no del tot —o no ho vol veure—. Una història tendra, que passa en uns dies d'estiu, en un poble basc, on els infants es passen el dia a la piscina i on les dones de la família de l'Aitor: la mare, l'àvia i la tieta apicultora, estan a punt d'entendre el que no s'havien plantejat mai. Un film sobre la transsexualitat que ha estat mereixedor de la Bisnaga d'Or al Festival de Màlaga i l'Ós de Plata a la Berlinale, per Sofía Otero, la protagonista, que amb només 9 anys es menja la pantalla.

El viatge cap al film

La directora es va inspirar quan l'Ekai Lersundi, un nen trans de 14 anys es va suicidar. "Aquest va ser el detonant que em va impulsar a apropar-me a l'associació de familiars de menors trans al País Basc", el Naizen. Allí, explica Urresola, va començar el seu viatge "d'aprenentatge, descobriment, comprensió i transformació. Ella no sabia que en faria una pel·lícula en aquell moment, però quan va començar a escoltar i comprendre els pares i mares dels infants que es va adonar que "cada família podia ser una pel·lícula". La cineasta admet que en aquell moment es va sentir interpel·lada com "part de la societat que no està deixant espai a una criatura de 14 anys per estar al món".

Amb la pel·lícula, Estibaliz ha volgut fer un "petit retrat" de les diferents postures que s'adopten quan tenim una persona transsexual al voltant. La directora remarca com l'experiència prèvia que tenim amb una persona ens condiciona la reacció: "a vegades ens passa que els arbres no ens deixen veure el bosc". En el cas de les famílies de Naizen, la directora explica que totes estaven dolgudes per "no haver vist abans" què hi havia darrere del comportament dels seus fills i filles, ja que "tenim tan naturalitzades certes coses, que no veiem que es pugui donar un espai de violència".

Simbolismes

En l'euskera no hi ha gènere als adjectius. És per això que molts nens i nenes trans, que a casa parlaven en euskera, comencen a parlar castellà "només per marcar el gènere", explica Estibaliz. Ella, en la seva pel·lícula, vol donar-li el tomb a la situació i situar la llengua com "un espai simbòlic" on la protagonista "pot establir relacions amb llibertat, on no necessita declinar-se obligatòriament per començar una relació amb la seva tieta". També hi ha un simbolisme amb les abelles, uns animals que "a priori ens fan por a tots, però que una vegada superes la por, t'apropes i comences a conèixer-les... és un univers que fascina".

'20.000 especies de abejas' s'estrena el 21 d'abril a la gran pantalla, amb la intenció que generi "diàleg i aproximació" cap a la realitat de les persones transsexuals, ara que, afirma Estibaliz, "hem avançat en l'àmbit jurídic.