Paco Mir: "L'enginy d'abans era més brillant"
L'actor, director i productor recull en el llibre 'Neuras diarias' la seva faceta menys coneguda com a ninotaire
Entrevista a l'Aquí Catalunya I Paco Mir: "L'enginy d'abans era més brillant"
Barcelona
Actor, productor teatral i dibuixant entre moltes altres facetes, Paco Mir és un dels humoristes més cèlebres del país. El membre de la mítica companyia de teatre gestual Tricicle presenta la seva nova obra Neuras diarias, un recull de vinyetes i tires reunides amb les quals "torna als seus orígens i reivindica el seu lloc a la història de l'humor gràfic".
La supervivència de l'humor gràfic
Paco Mir ha treballat a revistes com TBO, El Jueves o Interviú i amb el pas del temps i la seva experiència ha constatat que l'humor gràfic ha patit molts canvis: "Ha desaparegut. Quan jo era petit hi havia molt humor gràfic a les revistes dibuixants amb dibuixants boníssims i per carències i dificultats econòmiques cada cop hi ha menys". El dibuixant també té la percepció que l'enginy de les publicacions d'abans era millor que l'actual: "L'enginy abans era més brillant. No sempre era polític i hi havia coses més quotidianes. Abans hi havia més professionals, més competència i això crea un nivell millor".
Il·lustració de Paco Mir
Una carrera dedicada a les arts
La carrera de Paco Mir sempre ha estat molt enfocada en la companyia teatral Tricicle, però l'il·lustrador comenta que sempre que ha tingut temps no ha volgut deixar de banda la seva faceta de dibuixant i director: "Tricicle és una cosa excepcional que passa un cop a la vida. He gaudit molt dibuixant i de continuar creant, escrivint i dirigint obres. Totes les forces anaven a Tricicle i la resta les convertia en direccions o dibuixos". Preguntat per què volia ser de gran quan era petit, Paco Mir reconeix que: "Jo volia ser dibuixant i com ser dibuixant és ser un director de cinema pobre, jo volia ser director de cinema".
Manteniment de la rutina i desconnexió
L'humorista ha intentat sempre dibuixar cada dia i mantenir una disciplina en el seu treball. Paco Mir reconeix, però, que allò que més ha potenciat és l'enginy vinculat amb els acudits: "La gimnàstica de l'acudit es pot adormir una mica. Agafar portades del diari per veure quins acudits puc fer és gairebé una rutina".
Sobre les declaracions de Javi Royo a l'Aquí Catalunya en relació amb la necessitat de reposar les piles per omplir el "dipòsit creatiu", Paco Mir considera que el creador ha d'estar obert a tot: "Un creador no pot estar tancat, ha d'estar obert. Ara tenim la finestra de la televisió i d'Internet i tot això són inputs que consumeixes per seguir creant". Com a creador i humorista, Paco Mir es reafirma en la necessitat de saber els temes sobre els quals parla la gent al carrer: "El contacte humà és el més important. M'agrada escoltar què diu la gent, com ho diu i quines són les preocupacions".
El comiat de Tricicle
Tricicle va realitzar la seva última funció conjunta al desembre al Gran Teatre del Liceu i per Paco Mir, més que un comiat va ser un retrobament: "Formalment, era un comiat perquè eren les cinc últimes funcions, però com hi va haver la pandèmia pel mig, per nosaltres era un retrobament i una festivitat". El dibuixant conclou explicant com, als assajos els tres membres de Tricicle van adonar-se que el que feien i ser Tricicle era divertit.