Ferrovial es trasllada: Països Baixos és un paradís fiscal?

Barcelona

Els accionistes de Ferrovial han avalat aquest dijous el trasllat de la seu de la constructora als Països Baixos. El president de la firma, Rafael del Pino, ha defensat que el canvi no es fa per pagar menys impostos, sinó per l'aspiració de cotitzar aviat al mercat borsari dels Estats Units. Al marge d'això, als Països Baixos la companyia també s'estalviarà uns quants milions d'euros anuals en impostos, perquè en aquell país els dividends de les filials estan lliures de tributació.

El govern espanyol ja va mostrar el seu desacord des d'un inici, però ahir la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va insistir que Ferrovial pot cotitzar a la borsa dels Estats Units des d'Espanya i ha considerat que aquesta justificació per traslladar la seu als Països Baixos és una "excusa".

A més, el Consell General d'Economistes ha afirmat que Ferrovial podria enfrontar-se a un càstig fiscal si l'Agència Tributària conclou que no hi ha motius econòmics vàlids que expliquin el trasllat. En cas que Hisenda conclogués que la seva marxa es deu a qüestions fiscals, l'empresa podria ser multada amb un import equivalent al 25% de les plusvàlues latents dels seus actius que es traslladen.

Però... Països Baixos és un paradís fiscal?

• Què és un paradís fiscal?

Un paradís fiscal és un país on pràcticament no es paguen impostos o se'n paguen molt pocs i, el més important, és que a més no coopera ni dona o intercanvia informació amb els altres països.

Els paradisos fiscals existeixen des de sempre. Des d'un punt de vista conceptual, alguns autors i historiadors en situen alguns a l'Edat Antiga a Grècia i Roma... però la lluita real i efectiva comença a partir dels atemptats de l'11-S el 2001.

Durant les dues últimes dècades, els estats han fet un front comú contra els paradisos fiscals i molts països, per no quedar aïllats, han començat a cooperar, com és el cas d'Andorra.

• Quins són els paradisos fiscals segons Espanya?

Segons l'última actualització del Ministeri d'Hisenda, al febrer, només són 24 països i jurisdiccions (la majoria excolònies britàniques i nord-americanes): Anguilla, Bahrain, Barbados, Bermudes, Dominica, Fiji, Gibraltar, Guam, Guernsey, Illa de Man, Illes Caiman, Illes Malvines, Illes Mariannes, Illes Salomó, Illes Turks i Caicos, Illes Verges Britàniques, Illes Verges dels Estats Units d'Amèrica, Jersey, Palau, Samoa, Samoa Americana, Seychelles, Trinitat i Tobago, Vanuatu.

Gràcies als acords de col·laboració signats aquestes últimes dècades Andorra i Panamà, però també Jordània, Líban, Emirats Àrabs, Hong Kong, Malta, Xipre o Luxemburg han deixat de considerar-se paradisos fiscals.

Oxfam Intermon ha criticat la llista: Recorda que Espanya el 2019 va deixar d'ingressar 4.100 milions pel trasllat dels beneficis corporatius cap a paradisos fiscals. També lamenta la manca de claredat sobre els criteris per definir una jurisdicció com a "no cooperativa".

• Què és la 'competència fiscal'?

No s'ha de confondre el paradís fiscal, on s'amaga informació i on qui hi va és per ocultar fortuna, amb la competència fiscal, on els estats rebaixen impostos per atreure fortunes i empreses. El cas de Ferrovial amb els Països Baixos es troba en aquest últim.

Les grans multinacionals aprofiten la legislació dels diferents països per anar al límit amb la seva interpretació i aprofiten els avantatges dels diferents indrets: això no només passa als Països Baixos, sinó que el cas més paradigmàtic és Irlanda i Luxemburg, refugis fiscals al cor de la UE.