Troben una novel·la inèdita de Vázquez Montalbán

Barcelona

L'editorial Navona publicarà a la tardor la primera novel·la escrita per l'autor, que la va presentar sense èxit a mitjans dels anys 60 al premi Biblioteca Breve i que s'ha trobat ara entre la documentació del Fons Montalban que la seva família va entregar a la Biblioteca de Catalunya.

El professor de filologia hispànica i expert en l’obra de l’escriptor José Colmeiro ha certificat la seva autenticitat després que aparegués per casualitat en una caixa catalogada amb l’etiqueta ‘1962-65, que formava part de l'ampli material que la família de l'escriptor nascut a Barcelona i mort fa dues dècades, va lliurar a la Biblioteca de Catalunya l'any 1916. Els responsables de l'arxiu van trigar 4 anys a catalogar tot el material, que no va estar a disposició dels experts fins a l'any 2020, just abans que comences la pandèmia. Aquesta circumstància explica per què s'ha trigat tant a localitzar i autentificar aquesta obra, que segons l'editor de Navona Ernest Folch "és imprescindible per entendre com neix tot l'univers literari de l'escriptor, perquè conté moltes de les grans característiques literàries que han marcat la seva obra ".

Ampliar

Cerrar

Ampliar

Cerrar

Al llibre, del qual encara no se n’ha anunciat el títol ni la data exacta de publicació, s’hi descriu com era la Barcelona dels anys 60 i es parla amb cruesa de la vida a la presó i la lluita antifranquista en la clandestinitat que Montalban va viure en primera persona.

El manuscrit trobat, totalment acabat, va ser escrit en una màquina d’escriure tradicional a tres tintes (negra, blava i vermella) i corregit després a mà pel mateix autor, cosa que certifica que el text va ser revisat i enllestit pel mateix Manuel Vázquez Montalbán abans de presentar-lo al premi Bibllioteca Breve, molt probablement entre els anys 1964 i 1966.

Estratègia per evitar la censura

Com molts altres autors en la mateixa època, Vazquez Montalban va posar noms europeus als personatges d’aquesta novel·la, i va situar l'acció a Leiden, una petita ciutat dels Països Baixos. Però per l'editor, Ernest Folch no hi ha cap dubte que la ciutat real de la qual parla és Barcelona "hi ha passatges concrets que es veu que passen a la Fira de Barcelona, clarament la presó que apareix descrita a l'obra és la de Barcelona com també ho és l'ambient de la lluita clandestina. L'expert José Colmeiro ha certificat que aquesta era una estratègia habitual per evitar la censura".