Les claus del 28M: primeres votacions amb divorci Junts-ERC i amb un PSC que aspira a ser la força més votada

Barcelona

Tot i que a les eleccions d'aquest 28 de maig s'hi disputen les alcaldies dels 947 municipis de Catalunya, els resultats que s'hi donin tindran també repercussió en la política catalana i espanyola. Són les primeres votacions després del divorci entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i, alhora, un assaig general per a les eleccions espanyoles de finals d'any. Els socialistes aspiren a consolidar el seu creixement a Catalunya i que això els ajudi a mantenir-se a la Moncloa.

De fet, el PSC confia en l'efecte positiu d’estar governant a Espanya, i en la divisió que viu l'independentisme, per convertir-se en la força més votada a les municipals, igual que ho va ser a les darreres eleccions al Parlament. En aquesta convocatòria, les enquestes situen els socialistes amb moltes opcions de recuperar les alcaldies de Barcelona, Lleida i Tarragona. Tot apunta també a què mantindran les principals alcaldies de l'àrea metropolitana, però podrien perdre Badalona. En aquest municipi, els sondejos acosten el PP a la majoria absoluta, amb un candidat, Xavier Garcia-Albiol, que el Partit Popular ha decidit mantenir tot i estar imputat per prevaricació. El PP centrarà esforços a Badalona i també a Castelldefels, on tradicionalment han obtingut bons resultats.

Els partits independentistes calibraran per primera vegada les conseqüències del seu trencament intern. Esquerra Republicana, ERC va ser la força amb més vots a les últimes municipals i va guanyar les eleccions a Barcelona, ​​tot i que no governa a la capital catalana perquè no va trobar els suports necessaris. Caldrà veure què passa després de la ruptura amb Junts i de la seva aposta pel diàleg amb el govern espanyol. ERC aspira a plantar cara al PSC a l'àrea metropolitana. Per això ha presentat com a alcaldable Gabriel Rufián a Santa Coloma de Gramenet, on governa el PSC amb majoria absoluta.

Caldrà veure què passa amb Junts per Catalunya, en plena crisi interna del partit i amb la incògnita del futur de la presidenta, Laura Borràs. Les enquestes diuen que, amb Xavier Trias, té possibilitats de recuperar Barcelona, ​​però també podria perdre l’única capital de província que controla actualment: Girona. El resultat de Xavier Trias a Barcelona seria un bàlsam per a la crisi interna que viu JxCat. A diferència del que va passar al 2019, els independentistes no han posat cap línia vermella per arribar a acords amb el PSC als ajuntaments.

Els Comuns, per la seva banda, necessiten no perdre pistonada a Barcelona per impulsar Yolanda Díaz de cara a les generals, mentre que, per Ciutadans, aquests comicis són gairebé l'última opció per sobreviure.

La batalla de Barcelona

Pels quatre candidats amb més possibilitats de ser alcalde de Barcelona la campanya és l’última oportunitat per posar-se al capdavant. Ada Colau busca un tercer i últim mandat com a alcaldessa per consolidar les transformacions engegades, com la Superilla Barcelona. Un llegat del qual intenta distanciar-se el socialista, Jaume Collboni, que buscarà la victòria amb una campanya farcida de visites de ministres i que tancarà acompanyat de Pedro Sánchez. I és que els socialistes tenen ara una possibilitat real de recuperar aquesta plaça, i això suposaria també un impuls per a PSOE a les Eleccions Generals. La darrera enquesta del CIS dona la victòria a Colau, seguida molt d'aprop per Collboni.

Les enquestes no somriuen tant a Esquerra, que té complicat revalidar la victòria del 2019. Llavors, l'empat a 10 regidors amb Colau va barrar-li el pas a l'alcaldia perquè els Comuns van aconseguir el suport dels socialistes i els vots de la formació de Manuel Valls per ser investida alcaldessa.

En el cas de Xavier Trias ha estat Junts qui l'ha anat a buscar quatre anys després de deixar l'Ajuntament per situar-se al centre de la cursa. Tot i amagar les sigles del partit, Trias confia en un reguitzell d'exconsellers i en la crida al vot anti Colau per revalidar el càrrec que ja va assumir el 2011.

Pel que fa a la dreta, que hi arriba molt fragmentada i la darrera enquesta del CIS només dona regidors al PP i deixa fora Vox, Valents i Ciutadans.

La gran incògnita a Girona

La gran incògnita a les municipals de Girona és veure si l'exconsellera Gemma Geis, que substitueix Marta Madrenas com a alcaldable de Junts, revalida els resultats del 2019. Llavors va guanyar les eleccions, tot i que ha passat un mandat governant en minoria.

Els dos rivals amb més opcions d'arrabassar-li l'alcaldia són Guanyem -amb Lluc Salellas al capdavant- i el PSC, amb Sílvia Paneque. Tots dos han estat els últims 4 anys a l'oposició i fins ara han deixat sempre la porta oberta a pactar entre ells, en funció dels resultats.

El quart element a tenir en compte és Esquerra Republicana, que ha governat amb Junts aquest últim mandat des d'una discreta posició a l'Ajuntament de Girona. I per últim, pel que fa a l'aritmètica, està per veure què passa amb els dos regidors que va treure Ciutadans a les últimes eleccions, i si les hores baixes d'aquest partit permeten de nou al PP entrar a l'ajuntament o si els vots es reparteixen. Tot quedarà sotmès a les negociacions posteriors al 28-M.

El marge va ser mínim a Lleida

A Lleida, l'alcaldia es disputarà entre ERC i el PSC. 81 vots van separar les dues llistes en les passades municipals, pràcticament un empat tècnic que els va donar 7 regidors a cadascun, dels 27 en disputa.

Republicans i socialistes mantenen un cos a cos, en aquesta pugna. El republicà, Miquel Pueyo, vol revalidar la victòria de fa quatre anys que va servir per trencar l'hegemonia de prop de quatre dècades del PSC. Les votacions es produiran amb uns Ciutadans desmembrats, i amb episodis de transfuguisme. La qüestió serà si aquest canvi, que es va produir el 2019, després de 40 anys de govern del PSC, ha satisfet o no les expectatives.

La tercera força dins el consistori, Junts, encapçalada per l'actual primer tinent d'alcalde, Toni Postius, soci de govern, per qui seran els seus tercers comicis, aspira a mantenir-se en el govern. Un govern d'Esquerra i Junts, que la meitat del mandat va ser tripartit amb el Comú, a qui van fer fora per discrepàncies i tensions.

Pugna entre el PSC i ERC a Tarragona

A Tarragona, Esquerra opta a revalidar l'alcaldia després d'un primer mandat amb Pau Ricomà com a alcalde, governant en minoria i amb diferents socis al llarg dels quatre anys. El PSC, que va obtenir 700 vots més que Ricomà, però no els suports per ser alcalde, intentarà recuperar l'alcaldia amb Rubén Viñuales, substitut de Ballesteros i provinent de les files de Ciutadans (l'any 2019 va ser el cap de llista d'aquesta formació). Junts recupera a un exregidor de la dècada dels 2000, Jordi Sendra, una estratègia que també ha utilitzat el PP amb Maria Mercè Martorell, qui també en aquella època va arribar a estripar el carnet.

Ciutadans intentarà mantenir presència amb una nova candidata després que hagin marxat esgraonadament durant el mandat gairebé tots els regidors. La CUP i els comuns també estrenen caps de llista.

A Reus, l'actual alcalde Carles Pellicer no repeteix i Junts intentarà retenir l'alcaldia amb Teresa Pallarès, que es disputarà el càrrec amb la republicana Noemí Llauradó, actual presidenta de la Diputació, i amb la nova candidata del PSC Sandra Guaita.