GIRONA BARRI A BARRI | Sant Narcís

Girona

A Sant Narcís quedem amb la Carme Castel, presidenta de l'Associació de Veïns, que a més, ha viscut tota la vida a aquest barri. Recorda que durant la seva infància era un sector "encantador, on tothom era gent treballadora". "Es deixaven les portes obertes i quan era hora de sopar, les mares ens cridaven per la finestra" assegura. També estava "molt ben cuidat" i "hi havia molt pocs cotxes". Hi vivien unes 500 famílies al voltant de la Plaça de l'Assumpció i estaven envoltats de camps.

El barri es va idear el 1940, quan es va inundar Girona i es va veure la necessitat d'edificar. Es va dur a terme per l'Obra Sindical del Hogar durant la postguerra amb un model que s'inspirava en les colònies alemanyes, el que aquí es va conèixer com a "ciutat jardí". Ara, aquest barri separat del centre de Girona per l'estació i les vies del tren, lluita per conservar la identitat de poble de l'origen. Què en queda d'allò? Castel explica que ara hi ha molts més cotxes i els jardins estan molt més descuidats. També destaca que tenen pendent un pla integral de barri -"una lluita meva i dels anteriors presidents"-. "Hi ha clavegueres de fa 70 anys, hi ha molts cables fora de les cases" apunta i afegeix que si es pogués aprovar el pla, s'aconseguiria "arranjar al barri".

Sant Narcís també és un dels barris "acollidors" de Girona. Des de l'Associació de Veïns fan activitats per teixir llaços amb la comunitat musulmana. Per exemple, amb una associació van anar a visitar la Catedral de Girona i tenen pendent visitar la nova mesquita que han obert al carrer Albacete.

Castel treu pit del teixit associatiu i un dinamisme cultural del barri. A Sant Narcís hi ha el camp de bèlit, que la seva ssociació juga al campionat del món; i també tenen el col·lectiu de dones, una de les entitats "motor" del barri.

La conversa sencera, aquí: