Pueyo i Larrosa s'enfronten per la neteja de Lleida

LLEIDA

Els tres principals partits amb opció a governar a Lleida, ERC, PSC i Junts es comprometen a posar més diners per la neteja de la ciutat. En el debat de Ràdio Lleida, el republicà Miquel Pueyo anuncia que farà un contracte nou per la gestió de les escombraries.

Pueyo ha recriminat als socialistes que fins ara han estat lligats de mans i peus per un contracte fet pel PSC al 2005 i "imprudentment" prorrogat al 2018 que ha resultat ser "insuficient" per mantenir una ciutat neta. Per tant, promet no seguir amb la concessió actual: "ja hem dit que la pròrroga del 2018 va ser imprudent; a conseqüència d'aquesta pròrroga l'empresa ens ha demanat una altra pròrroga de dos anys. Jo vull dir aquí amb tota claredat que si jo continuo governant, aquesta nova pròrroga de dos anys no es concedirà, perquè això seria definitivament catastròfic per la ciutat".

El candidat socialista Fèlix Larrosa ha contestat que fa 4 anys -quan era el PSC qui governava Lleida-, "la neteja aprovava en aquesta ciutat. Fa 4 anys, la seguretat aprovava en aquesta ciutat. Teníem una ciutat més neta i més segura". I després ha afegit: "Hem d'invertir més en neteja i aquesta és la clau. Tenim un informe pericial que diu que es podria haver invertit fins a 400.000 euros més en neteja. També ho va dir el senyor Talamonte (del Comú de Lleida) quan formava part del govern". Al respecte, Pueyo ha recordat: "Hi ha un informe, l'informe 7/2022 de 22 de novembre de 2022 emès per la Junta Consultiva de contractació de Catalunya que explica fil per randa perquè aquesta ampliació (econòmica) no es podia fer" i Larrosa torna dient, "doncs un membre del govern (municipal) va fer un informe -en referència altre cop a Talamonte- dient tot el contrari" i Pueyo hi ha tornat assegurant que "parlo d'un organisme d'àmbit català que és competent sobre aquestes qüestions i sobre el qual els membres del govern municipal poden cantar missa".

També Toni Postius, de Junts ha expressat la voluntat de fer un nou contracte de neteja per la ciutat, tot recordant que l'actual contracte és de 2005, prorrogat al 2018, "quan l'actualitat ha canviat molt pel que fa referència a necessitats, a la maquinària (de neteja) necessària i perquè la ciutat també ha crescut i tenim un contracte que era molt rígid i no permetia mecanismes de seguiment ni modificacions". Com que aquest contracte acaba, "nosaltres el que plantegem", ha afegit Postius, "és un nou contracte amb un 30% més de recursos, incorporar maquinària nova, mecanització, més personal i, en definitiva tenir un contracte (de neteja) a l'alçada del que es mereix una ciutat, com Lleida, homologable al de altres ciutats que ja tenen un 30% més de recursos" per a aquests serveis.

Laura Bergés, candidata del Comú de Lleida, ha coincidit que sobre la neteja "ja veníem d'un mal contracte des de 2018, ja se sabia llavors que era insuficient", però també és veritat, ha afegit que "durant aquests 4 anys (de govern municipal encapçalat per Pueyo) s'hauria pogut fer més amb el control del servei de neteja per part de l'empresa amb l'activació d'1,2 milions d'euros que estaven previstos al contracte per fer campanyes de sensibilització i que s'han utilitzat per altres finalitats".

Xavi Palau, candidat del PP ha afirmat, rotund, que "Lleida és una ciutat bruta" i ha apostat per "revertir el porta-a-porta que va començar fa 2 anys de forma pilot en part dels barris de Pardinyes i Balàfia.

Maria Burrel, candidata de Ciutadans, sobre la neteja ha incidit en què Lleida "és l'onzena (ciutat de l'Estat) més bruta". Ho ha atribuït en bona part a l'incivisme que cal combatre, ha dit. També s'ha mostrat disposada a revertir el porta a porta a Balàfia i Pardinyes i tornar a les illes de contenidors, adaptant-les també a les persones amb mobilitat reduïda".

Domènec Vila, d'Activem Lleida ha coincidit amb la resta de candidats que "Lleida no està neta, ho veiem tots" i com a solucions, ha parlat de fer "accions de civisme, vinculant a la ciutadania i a diferents agents socials i també en neteja cal canviar el mètode, la forma de gestionar el sistema de neteja i també de la recollida d'escombraries".

Seguretat

En l'àmbit de la seguretat, també hi ha hagut indirectes, especialment de Pueyo cap a Xavier Palau i Maria Burrel. Els candidats del PP i Ciutadans han apostat per augmentar les forces policials per acabar amb la inseguretat, mentre Pueyo ha remarcat que ja ha augmentat la plantilla de la Guàrdia Urbana de Lleida amb 59 agents els darrers anys, afegint : "la dreta i l'extrema dreta quan parlen de seguretat només parlen de policia". I ha seguit: "des d'un punt de vista progressista, la seguretat té a veure també amb la justícia, amb el fet que tots els ciutadans i ciutadanes tinguin cobertes les seves necessitats". A més, segons ha remarcat, "una ciutat segura és una ciutat justa on tothom té les seves necessitats mínimament cobertes". El socialista Fèlix Larrosa ha dit que si ell governa crearà la Divisió de la Guàrdia Urbana pensant en el comerç i l'Horta, "que són dos dels pilars en els que nosaltres volem treballar els propers 4 anys precisament perquè és allí on hi ha més tensions, més fets delictius" i ha recordat que "mentre fem aquest debat -una hora- s'hauran comès a Lleida 1,12 delictes i això ho hem de resoldre sent més efectius i empoderant més a la Guàrdia Urbana". Domènec Vila, candidat d'Activem Lleida, sobre seguretat ha dit que "s'ha de liderar, s'ha de donar suport al principal instrument que tenim, que són els cossos de seguretat, Guàrdia Urbana i Mossos, a través de la Junta Local de Seguretat".

Mobilitat

El grans reptes en mobilitat que s'han posat en el Debat, han estat la futura estació d'autobusos, la connexió entre els barris amb autobús, pàrquings disuassoris.. i la necessitat de fer un pla de mobilitat per la ciutat de Lleida. Laura Bergés ha parlat de la "immobilitat" a la ciutat de Lleida. Xavier Palau, de "caos en la circulació". Maria Burrel, d'un carril bici, "desastre" en seguretat; Per Domènec Vila, "la senyalització de la ciutat no està bé i això costa pocs diners". Miquel Pueyo ha destacat els 20 milions de fons europeus que s'han aconseguit. Fèlix Larrosa es pregunta "quin és el pla de mobilitat que hi ha a Lleida?" Toni Postius aposta per fer un front comú per exigir el bon funcionament de rodalies, i li diu a Larrosa que li traslladi a Sánchez que posi diners per què les inversions del PSOE en rodalies a Lleida és "zero"

'Lleida social'

La gestió dels temporers és un altre dels elements del debat en què Domenec Vila ha dit que s'ha fet una "diagnosi i una solució errònia" que genera "un problema" al barri de Pardinyes. Maria Burrel diu "no a l'alberg de temporers ubicat a Pardinyes". Toni Postius recorda que al 2019 es van trobar amb una ciutat amb persones dormint al carrer i la solucio donada pel Psc era fer-los fora "a cop de manguera". Xavier Palau es pregunta on es la Lleida social "quan s'estant tancant escoles bressol". Laura Bergés, afirma que cal un canvi "en polítiques socials" que són molt més que l'atenció a temporers o sensellarisme. Fèlix Larrosa no concebeix la Lleida Social si "tothom no té habitatge". Miquel Pueyo remarca la construcció en breu de "110 habitatges de perfils socials a Magraners i ciutat Jardí que són més de tots els construits en els darrers 10 anys"

Pactes

Allò que està clar, és que a la propera Paeria, no hi haurà majoria absoluta. Almenys d’això ningú en dubta. Per tant, hem de parlar de pactes. Pregunta a Laura Bergés (Comú): si la representativitat del Comú és decisiva, pactarà amb Esquerra o amb el PSC?; a Domènec Vila (ACTIVEM): estaria disposat a pactar amb Junts?; A Xavier Palau (PP): cap a on tirarà el PP?; a Maria Burrel (C's): el Psc podria comptar amb el seu suport?; a Toni Postius (JUNTS): Junts repetiria govern amb Esquerra i el Comú?; a Fèlix Larrosa (PSC): veu factible un pacte amb Esquerra, sent o no vosté alcalde?; a Miquel Pueyo (ERC): recela, desconfia, dubta, malfia d’un pacte amb Junts?. Les respostes les podeu escoltar al podcast.