El Balcó
Sociedad

"La disco feia olor de Popper"

El director estatal d'Energy Control, Claudio Vidal, i la doctora de l'Hospital Clínic, Mercè Balcells, analitzen a El Balcó l'augment del consum d'aquesta droga i els efectes a llarg termini.

"La disco feia olor de Popper"

Barcelona

El Popper és una droga que no es fuma, ni s'esnifa ni s'empassa, sinó que s'inhala. Està dins d'uns petits pots, en forma líquida i es consumeix obrint el tap, apropant el nas i olorant amb força durant una estona. Al cap de pocs segons, es comencen a notar els efectes: eufòria, lleugeresa, com estar volant; i el cap ennuvolat. Uns efectes que duren menys d'un minut. El consum de Popper ha crescut. Segons l'últim estudi d'Energy Control, és la cinquena droga més consumida, la meitat dels enquestats l'havia pres. A Espanya, la venda de Popper per consum és il·legal i s'han inventat usos per poder-lo vendre per internet i fins i tot en botigues físiques. Es compra com a netejador de capçals, de sabates o de vinils i, a vegades, directament amb anuncis que diuen: "te dará las noches más salvajes y calientes". En canvi, a altres països, és perfectament legal, com a França i el Regne Unit. En tot cas, el consum de Popper és una realitat i la Laura Polo Dalfó ha sortit per comprovar com i quant se'n consumeix.

És dijous nit, festa universitària. Arriba a la discoteca i es troba joves d'entre 18 i 25 anys, alguns amb pots de Popper. S'hi apropa i li expliquen que el del Popper és "el millor colocón de totes les drogues", ja que "en aquell moment et sents molt bé i no et genera conseqüències, a no ser que en facis molt". Després d'una estona observant, comprova que normalment qui du el pot de Popper és un del grup i el comparteix amb la resta d'amics que li demanen. A més, no és una droga tabú, no s'amaguen a l'hora de consumir-ho, ho fan al carrer o a la pista de ball i van inhalant durant la nit, no només una vegada, sinó diverses.

passigatti

Ja lluny dels altaveus, altres persones expliquen que es tracta d'una "pujada i baixada". Ara bé, tot i que l'efecte del Popper és només d'un minut, en paraules seves, "és un minut molt guai". Tots ells saben que és perillós, "és una droga", però no ho és tant si la saps controlar. Altres consumidors, en canvi, pensen que s'ha de fer molt poc "dues o tres vegades, si no et fregeixes el cervell".

No obstant això, no tots els joves consumeixen Popper. De fet, hi ha gent preocupada pels seus amics que en prenen, ja que es pensen que "no els afecta, però és un líquid que els hi pot matar el cervell". I també gent enfadada per com això afecta l'ambient de la festa: "tu el treus per esnifar-te'l tu, però en realitat fa molta olor, literalment estàs afectant a tota la gent que està al teu voltant".

La realitat del Popper

Sobre l'augment del consum d'aquesta droga i els seus efectes, n'han parlat el director estatal d'Energy Control, Claudio Vidal, i la cap de la unitat de conductes addictives de l'Hospital Clínic, la doctora Mercè Balcells. Vidal ha constatat que el Popper "ha sortit dels seus cercles tradicionals", que era en el chemsex, el sexe amb drogues, per la seva capacitat dilatadora. Molt probablement, la moda del Popper ha arribat perquè és una droga de curta durada i amb pocs efectes a curt termini, que "potencia els efectes d'altres substàncies", com l'alcohol. Vidal admet que és difícil saber com ha passat d'uns contextos a uns altres, però creu que sempre hi ha "onades de diverses substàncies" que després acaben per passar de moda.

De moment, almenys no hi ha intoxicacions d'inhalants, on també entra el gas del riure, això és així perquè aquestes substàncies tenen "una vida de curta durada". Però sí que existeixen riscos immediats, com el contacte amb la pell, ja que és una substància "molt corrosiva i inflamable" i pot acabar "provocant cremades", ha explicat la doctora Balcells. A més, també pot provocar efectes a llarg termini com danys als ulls, desinhibició, problemes de pressió respiratòria, alteracions sanguínies i alteracions al cervell com la cefalea crònica, problemes d'aprenentatge, de memòria o vertigen, això sí, quan se'n fa un "ús continuat".

L'altra droga de moda

Una altra droga que també s'ha posat molt de moda és el Tusibí, malanomenat cocaïna rosa. El director estatal d'Energy Control ha explicat que es va començar a consumir "abans de la pandèmia" i que, com el Popper, "a poc a poc s'ha anat estenent i diversificant". De fet, ara es troba amb altres colors i substàncies. El problema principal d'aquesta droga és que els consumidors no saben què porta, ja que es pensen que hi ha cocaïna o 2CB, en angles Two-Ce-Be, nom que se'n deriva. En realitat, conté Ketamina, èxtasis i cafeïna i pretén "produir una substància similar" a la cocaïna.

Laura Polo Dalfó

Redactora, productora, reportera i el que faci...