Educació publica el decret que regula l'ús de les llengües a l'escola

Barcelona

Amb 14 anys de retard, perquè la Llei d'Educació de Catalunya és de 2009, el departament d'Educació ha iniciat els tràmits legals per aprovar el Decret de règim lingüístic del sistema educatiu, que ha de regular l'ús que es fa als centres educatius del català, com a "llengua vehicular de l'ensenyament" i del castellà com a "llengua curricular i educativa". La norma, que des d'avui està a exposició pública perquè entitats i ciutadans puguin fer les seves aportacions, estableix quins criteris han de seguir els centres educatius públics i concertats per definir els seus respectius projectes lingüístics de centre, que hauran de ser aprovats en primera instància pel consell escolar de cada escola o institut i després ratificats i avaluats per part dels serveis educatius.

Reforç de l'arquitectura jurídica de la immersió

Aquest decret que estarà a exposició pública els pròxims dos mesos i que Educació calcula pot tenir definitivament aprovat la primavera de 2024, intenta consolidar la bastida legal en què es sustenta l'actual sistema d'immersió lingüística a les escoles afegint una tercera capa a les dues ja en marxa: la llei d'usos del català i el castellà a l'escola, aprovada el juny de 2022 amb els vots favorables d'ERC, Junts, PSC i En Comú Podem, i el Decret llei 6/2022 en què el govern va fixar els criteris a seguir en l'aprovació i revisió dels projectes lingüístics dels centres. Dues normes aprovades per esquivar la sentència que obligava a garantir que almenys el 25% de les hores de classe de totes les aules de Catalunya s'impartissin en castellà i sobre les que haurà de pronunciar-se el Tribunal Constitucional, a instàncies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha posat en dubte la seva validesa legal.

El nou decret que es comença ara a tramitar recull els plantejaments de les dues normes anteriors per tal, segons que explicava la consellera d'educació, Anna Simó de "reforçar la seguretat jurídica als centres. Des de 2009 hi ha hagut altres normatives referent al model lingüístic als centres. El que fa aquest decret, aprofitant que s'havia de desplegar, és incorporar tots els mandats de normativa posteriors a la LEC". Preguntada sobre si aquesta norma podria veure's invalidada per un pronunciament advers del Tribunal Constitucional, que té pendent pronunciar-se sobre les dues normes ara en vigor, la consellera explicava que "no afectaria un decret que s'està elaborant". És a dir, que una possible anul·lació de la llei d'usos del català i del Decret Llei 6/2022 sobre els projectes lingüístics, no tindria cap impacte immediat sobre aquesta norma, que podria finalitzar la seva tramitació. En tot cas, Simó, diu que no preveu que el Tribunal Constitucional posi objeccions a dues normes que el Consell de garanties estatutàries ha avalat.

Objectiu: plena competència en català i castellà en acabar l'ESO

En coherència amb el que marca la LEC, la proposta de decret estableix que l'objectiu del sistema educatiu és "assegurar la competència comunicativa plena, oral i escrita, en català, castellà i, a l’Aran, en occità aranès, a tot l’alumnat al final de l’etapa educativa obligatòria", és a dir en acabar quart d'ESO. Amb aquesta finalitat, i partint de la base que no es poden separar els alumnes ni en centres ni en grups classe diferents, en funció de la llengua habitual dels alumnes, i remarcant també que "pedagògicament resulta inviable i contraproduent l’aplicació de fórmules, percentatges o paràmetres numèrics que facin abstracció de la diversitat social i cultural de cada centre", el decret reitera que el català ha de ser la llengua d'ús habitual a l'escola, tant a les classes com a les comunicacions amb les famílies i estableix en quins casos "el projecte lingüístic pot preveure l’ús curricular i educatiu del castellà per a alguns continguts específics, activitats educatives o recursos didàctics, amb la finalitat que l’alumnat assoleixi els objectius de l’etapa educativa en matèria de coneixement de la llengua castellana".

Educació validarà i avaluarà el projecte educatiu de cada centre

L'article 17 de la proposta de Decret estableix que cada centre educatiu haurà de dissenyar i aprovar el seu propi projecte lingüístic partint de l'anàlisi de la realitat social de l'escola i de l'entorn on està ubicada i els resultats d’avaluació de la llengua oral i escrita dels seus alumnes. El projecte pot apostar per fer immersió lingüística en català o aranès "en contextos en què l’alumnat tingui una exposició insuficient a aquestes llengües que dificulti l’assoliment dels objectius d’aprenentatge previstos en cada etapa educativa" i pot establir també "la utilització del castellà i altres llengües curriculars per a alguns continguts específics, activitats educatives o recursos didàctics" seguint el mateix criteri, el d'assegurar que els alumnes acaben l'educació obligatòria a Catalunya amb una competència plena en els dos idiomes oficials. Una possibilitat que segons dades d'Inspecció referides al curs 20/21 aplicaven una mica més del 12% dels centres de primària i entorn un 11 per cent dels de secundària.