Catalunya continua sense fer els deures en reciclatge i incompleix la normativa europea

Prats de Lluçanès

La separació adequada de residus continua sent una tasca pendent a la societat catalana. El 2022 només va haver-hi una millora del 0'5% pel que fa la recollida selectiva de brossa, una xifra totalment insuficient per complir amb les directrius de Brusel·les. Ara mateix només se separen adequadament un 45% dels residus domèstics, quan la Unió Europea exigia que s'arribés al 50% l'any 2020 (la Generalitat s'exposa a multes per aquest incompliment), i al 55% el 2025, un objectiu que ara mateix sembla inassumible veient el ritme de millora.

"Nosaltres defensem incentivar i no sancionar, però si hi ha un moment on això no funciona, haurem de pensar en multes" diu Isaac Peraire, director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), que també ha dit que "és l'hora de les grans ciutats", ja que els nuclis urbans tenen, en general, males dades pel que fa la separació de brossa. De moment no han arribat multes de la Unió Europea pels incompliments en recollida selectiva (unes multes que anirien de dalt a baix a nivell institucional: Estat-Generalitat-Ajuntaments). L'ARC no vol posar una data límit per començar a sancionar els governs municipals que tenen males dades pel que fa recollida selectiva, però situa aquest escenari a l'horitzó. "No han arribat multes des d'Europa, però no ens semblaria malament que arribessin", ha assegurat el director de l'ARC.

També confia en què la nova Llei de Residus, que obligarà a instal·lar sistemes d'alta eficiència, serveixi per millorar les dades.

Espanya és l'estat de la Unió Europea que rep més sancions i avisos per no complir amb les directrius europees sobre residus. No obstant, segons Peraire, Catalunya millora la mitjana estatal pel que fa residus que acaben a abocador i pel que fa recollida selectiva.

Les comarques que millor reciclen són La Conca de Barberà, el Lluçanès i el Berguedà, que fan una recollida selectiva que ronda el 70%. Per contra, La Cerdanya, Vall d'Aran, Baix Penedès i Àrea Metropolitana de Barcelona són els pitjors: la separació adequada de la brossa no arriba al 40%. Els 5 pobles que millor fan la recollida selectiva tenen sistema porta a porta, i els 5 que ho fan pitjor, contenidors oberts convencionals.

El volum d'escombraries, estancat els últims 13 anys

Els catalans, sense comptar la runa, vam generar 3,83 milions de tones de brossa municipal el 2022. És una dada molt similar a la del 2011, on el volum total va ser de 4 milions de tones. Mirant la sèrie històrica, la variació percentual és molt petita: el millor any va ser el 2013, on es va arribat al mínim, amb 3,4 milions de tones. El pitjor any de tots va ser el 2019, amb 3,9. Es pot dir que el volum d'escombraries està estancat, sense cap augment molt significatiu ni descensos clars. Aquest és un dels altres grans problemes que el govern vol solventar amb la nova llei de residus, que s'hauria d'aprovar, com a tard, aquest hivern.

La nota positiva d'aquest informe anual sobre residus és el volum de brossa que acaba a abocador, però un cop més també és un resultat agredolç: s'ha passat del 35% al 31% de volum de residus que acaba als dipòsits controlats, però l'objectiu europeu és del 10% pel 2035. L'ARC també confia en què cada cop menys brossa acabi a les incineradores, que valoritzen part de les escombraries però que també tenen residus finals que no hi ha manera de valoritzar.

Més espai per a l'amiant

El govern està treballant per ampliar el dipòsit de residus perillosos de Castellolí per tal que pugui absorvir tot l'amiant que la Generalitat vol treure d'escoles, edificis i zones públiques els propers anys. Des de l'executiu s'ha promogut una ajuda històrica per treure aquest material cancerígen els propers anys, però no hi ha espai on deixar-lo. Catalunya té només un únic dipòsit controlat de residus perillosos, i malgrat que des de l'ARC no han volgut afirmar categòricament que s'ampliarà, sí que s'està treballant en aquesta direcció per donar sortida a tot l'amiant que es treurà arreu del país.