Peret Reyes i els afters a casa la Lola Flores i el Pescailla

Barcelona

Avui hem connectat el Llàpis de Memòria de Peret Reyes, tota una institució de la rumba catalana, un músic que porta la rumba a la sang. Quan va néixer, el primer so que va sentir va ser la rumba que el seu avi, "el Toqui", tocava al menjador de casa. El seu padrí va ser en Peret, el rei de la rumba, que va ensenyar-li a tocar la guitarra amb només 6 anys per endur-se'l anys després de gira per Europa i Amèrica. A més, va participar en les pel·lícules de Peret i el va acompanyar al Festival d’Eurovisió de 1974 on el rei de la rumba va representar a Espanya amb aquesta joia. Reyes es pregunta: "D'on surten els músics que van ara a Eurovisió?"

"Vaig estar de festa a casa la Lola Flores i el Pescailla"

Peret Reyes ha explicat que va estar d'after a casa la Lola Flores i el Pescailla, a Madrid. Van arribar cap a les 10 h del matí, que la Lola ja dormia i de cop va aparèixer en bata, va beure una mica del caldo del que estàvem bebent nosaltres i es va quedar allà amb tots.

El seu avi, "el Toqui", i un altre fenomen a qui li deien "l'Orelles", es reunien amb altres gitanos del carrer de la Cera en un bar que es deia "El Salchichón", al costat del cinema Padró, on sempre acabaven amb la mateixa cantarella: "Nen, ponte unas cervezas", algú treia la guitarra i ja s'animava la festa. També hi havia "el Pescailla", el seu pare "l'oncle Polla" i el seu germà "el Colla".

"Els gitanos catalans no som conflictius, sempre hem anat pel món amb respecte i educació i ben vestits"

Després va arribar en Peret, a qui aquesta colla li deia "el Jefe". Ell va ser qui modernitzar la rumba catalana i la va fer popular arreu del món. Peret Reyes confessa que "la rumba sempre ha estat música per la 'jet set' en festes particulars", però assegura que quan van començar a aparèixer grups com Los Chunguitos o Los Chichos i les lletres parlaven d'apunyalaments, presons i drogues, la gent va començar a veure la rumba amb altres ulls.

Peret Reyes ha compartit com la seva família es guanyava la vida fent i venent vestits als pobles costers de Catalunya. "Els gitanos catalans van inventar els souvenirs tèxtils, abans només es venien objectes 'd'Espanya i olé'".

El seu germà gran, Ramonet, va ser també una figura important i emblemàtica, i els seus fills, Candeli i Toni Reyes, continuen la tradició musical i artística. Els seus fills l’acompanyen amb la percussió, amb el cor i les palmes. El seu fill gran té la síndrome de Down i també hi participa -i amb molt d’èxit, per cert-. S'embutxaca el públic.

Reyes va ser el culpable de tornar a fer tocar al mític Peret. Ha explicat que va anar a casa seva, a la Ronda Sant Antoni, a prop del mercat, i va dir-li que tornés a tocar. Tot i això, Peret al principi s'hi negava "deia que li cauria la guitarra de les mans". Un altre dia, Reyes va tornar-li amb una llista de cançons per tocar i aleshores Peret no s'hi va poder resistir.

Peret Reyes ha tingut també altres feines, com la feina anònima i versàtil a l'històric segell barceloní Belter, la participació en els primers anys d'un grup esplendorós com van ser Los Amaya o la trajectòria innovadora amb el grup Chipén on feia duo amb Johnny Tarradellas. També va viure la tornada a una rumba més acústica i orgànica amb els Papawa. Quan va acabar amb els Chipen, no tenia cap projecte i dos nois del barri Sam (Mosketón) i Ricardo (Tarragona Junior) li van demanar si aniria amb ells a cantar amb ells a un local de flamenc. Allà hi havia Mario Pacheco de la discogràfica Nuevos Medios. Va acabar gravant amb ells "Papawa tiene la llave".

El rumbero també va participar en tallers a la presó de Quatre Camins, on va arribar a gravar un disc amb els interns. Per ell va suposar una experiència molt positiva i recorda que el primer dia que van entrar al centre es va quedar colpit i impressionat. Van estar-hi dos mesos i hi anaven uns tres cops la setmana.

Cançons del Llapis de Memòria d'en Peret Reyes

'Las mujeres al poder', Peret Reyes. Parla del que està de moda, que ja els toca a les dones.

'Te veo luego', Peret. S’ho passa bomba cantant-la.

'Un millón de amigos', Roberto Carlos. Quan era jove, era molt famos. En els nombrosos viatges a Caracas que feia amb Peret com a palmero, s’hi passaven un mes i mig o dos, i allà sonava molt. Li recorda a aquells viatges.

'Algo de mi', Camilo Sesto. Quan tenia 18-20 anys el va conèixer en persona, van dinar i fer copa junts, juntament amb Juan Pardo, a Madrid.

'Como el agua', Camaron i Paco de Lucía. També el va conèixer en un tablao de Madrid i és un gran seguidor seu.

'Yo soy aquel', Raphael. El va conèixer en un viatge a un festival a Romania. Van coincidir en el mateix avió i ell viatjava tambe amb Peret com a palmero.

'Ahora vengo yo', Fania all stars. Es va comprar aquest CD o disc a Veneçuela, segell discogràfic llatino-americà.