"Si falta infraestructura elèctrica, no pot ser que ens vingui donada per una empresa privada"
Crítiques dels alcaldes de La Granja d'Escarp i Aspa a la Línia de Molt Alta Tensió que vindrà d'Osca i anirà a Pierola i passarà per Segrià i Garrigues
Manel Solé, alcalde de La Granja d'Escarp i Fermí Masot, alcalde d'Aspa. Durant la tertúlia municipal de Ràdio Lleida.
La MAT i la sequera, en la tertúlia municipal de Ràdio Lleida
Lleida
L'alcalde de La Granja d'Escarp, Manel Solé, és molt crític amb la MAT Osca-Pierola, que passa per pobles de les Garrigues i del Segrià, entre ells, La Granja d'Escarp. En aquest sentit afirma que "tothom sap que a mesura que un es va allunyant dels llocs on es genera energia, aquesta energia es va perdent", per la qual cosa no té sentit fer aquestes grans infraestructures, que haurien de construir-se al costat del lloc on fan falta i no creuant el territori, on no hi queda cap riquesa d'això. "Si al final s'haguéssin de fer en alguns llocs a l'extraradi, on hi ha més espai, s'hauria d'arribar a un consens. El Govern de la Generalitat no fa una proposta valenta i reconeix -jo li he sentit dir a l'Assumpta Ferran (directora general d'Energia) que falta electrificació, falten torres de llum i si és així, això s'ha de dir i s'ha de consensuar per on ha de passar. El que no pot ser és que ens vingui fet per una empresa privada per uns parcs eòlics d'Aragó. Aquí no en gaudim ni té cap tipus de revertiment al territori ni a l'ajuntament".
Planificació i compensacions
El que demana Solé és que si fan falta línies elèctriques perquè falta energia, que es faci una planificació i es digui per on han de passar i per on no. I també que es faci amb consens i es prevegi "unes compensacions". Cal parlar amb els territoris, amb els consells, amb els afectats i aportar les compensacions que fan falta. En aquest sentit, l'alcalde d'Aspa, Fermí Masot, assegura que aquesta mena de imposició que et ve donada de fora (en referència a l'empresa privada que ho promou i que ha obtingut la declaració favorable d'impacte ambiental del govern de l'Estat) "et dona un sentiment d'impotència molt gran a nivell de territori. Aquest tipus de coses s'haurien de parlar i consensuar amb el territori. No té sentit que una gran infraestructura com aquesta que, normalment, a nivell estatal, les executa l'Estat es deixi fer a una empresa privada".
Pagar justos per pecadors
A Aspa una altra de les situacions a les que han de fer front és al fet que se'ls aplica una sèrie de penalitzacions a l'hora d'accedir a ajuts de l'Agència Catalana de l'Aigua pel fet que teòricament superen els 250 litres per habitant i dia, però no és ben bé així. I és que l'ACA suma al que gasten les famílies a casa seva, la despesa de les granges. I per això el consum surt tant alt. I,segons Masot, no hi ha manera que canviïn d'idea per molt que se'ls demostri que és una consideració injusta. "Ens han dit que no hi ha res a fer. Si volem que muntem una xarxa d'aigua no potable i subministrem les granges amb aquesta altra xarxa". Això implica una inversió que per un pressupost com el d'Aspa "suposa una fortuna".