El Llapis de memòria de Quim Nadal: “Vaig deixar als meus pares tancats a fora i em van portar a un internat”

Barcelona

Avui hem connectat el ‘Llapis de memòria’ del catedràtic d’Història contemporània, Joaquim Nadal, el que va ser alcalde de Girona durant 23 anys i el responsable de transformar una ciutat grisa en una ciutat internacional posant el centre d’atenció, per exemple, en el Barri Vell o el Call jueu, una Girona plena de bones sensacions com les que ha recollit en el seu darrer llibre ‘Una confitura de vidre’ on, a través dels sentits, ens ajuda a recórrer els plaers de la vida. Però la vida també té altres moments més dolorosos i això també es plasma al llibre: “Que bé que s’està quan s’està bé, ho diem per contrast de quan estem malament. Una vegada vaig fer un viatge de quatre dies a Cuba i tots quatre dies vaig tenir mal de queixal, sense poder gaudir de la visita a Nueva Gerona. La incomoditat de quan estàs malament fa que, quan estàs bé, estiguis molt bé”.

Hem començat repassant les cançons que han influït a la seva vida amb ‘Imagine’ de John Lennon: “Imagine és un himne ple de records i evocacions diverses, una d’elles vinculada a un mosaic a Central Parc. La vaig escoltar i la vinculo a un viatge a Nova York molt al principi dels anys 80. He viatjat bastant, però gairebé sempre per feina i molt poc sovint per plaer. He procurat trobar el plaer a la feina. Fins i tot en els viatges per feina has de saber trobar moments de plaer”. “Em costa molt arrancar perquè m’empipen molt els preparatius d’un viatge i, fins que no soc a l’avió o he arribat a la destinació, no començo a gaudir de debò del viatge”.

També li porta el record d’un viatge a Liverpool: “Vaig arribar a Liverpool el setembre de 1970 i encara vaig poder contactar amb persones que havien estat al voltant de la creació dels Beatles, un grup que va sortir de Liverpool per conquerir el món”.

Al llibre es fa un repàs dels records: “Ens fem grans, acumulem records i, en el repàs de la nostra vida hi ha una pulsió que ens fa ser nostàlgics perquè anem cremant etapes i es va volatilitzant un passat que no tornarà mai més. És fals que la Història es repeteix. Tenim la tendència a mirar fotos quan ens fem grans i això si la instantània és feliç”.

Molts d’aquests records són els petits plaers, com menjar codony en una torrada o, de tant en tant, beure un got de gasosa. Petits plaers que potser tenen a veure de l’austeritat que tenien a casa seva, tenint en compte que eren una família de 12 germans. Nadal recorda que, fins molt tard, a casa seva no hi havia aigua calenta i el seu pare els feia banyar amb aigua freda: “El joc de poder entrar en una platja deserta, un mes de maig, completament nu perquè no hi havia ningú més, amb l’aigua gelada, et fa recordar la infància”.

En el llapis de memòria de Joaquim Nadal també trobem França, molts germans i germanes, la pluja i l’escoltisme: “Vaig deixar de pujar a la muntanya quan vaig fer 18 anys i vaig venir a estudiar a Barcelona. Quan vaig a la Cerdanya miro el Puigmal des de darrere de la finestra i escric. Són més d’observar, passiu i no pas actiu”.

De França arriba una altra de les cançons del seu llapis de memòria: ‘Tous les garçons et les filles’ de Françoise Hardy. Quim Nadal explica que sempre ha trobat refugi a les cançons franceses, fins i tot d’adolescent. A França sempre es menja molt bé, però després d’estar uns mesos allà “es va formant un desig d’entrepà de truita”.

El disc ‘Al vent’ de Raimon va ser com una descoberta pel jove Quim Nadal, d’una manera de cantar molt influenciada per la cançó francesa, com una fuetada de la situació del moment. Tots els germans Nadal han sortit d’esquerres i poc religiosos, malgrat que els pares eren de l’Opus. Ells eren conservadors i molt religiosos i els fills tot el contrari. Quim Nadal, el més gran dels germans, recorda que el van portar a l’internat del Collell. Ell no hi havia d’anar, però “una nit que els pares van anar al cinema, volia anar amb ells i no m’hi van deixar a anar. Els vaig tancar la porta perquè no poguessin entrar. L'endemà em van portar al Collell i em van canviar pel meu germà, el tercer”.