Vicky Peña: "M'agradaria tornar al passat, però només una estona"

Barcelona

Aquest dimecres hem connectat el 'Llapis de memòria' de la Vicky Peña, una actriu molt estimada i molt reconeguda, amb una infinitat de premis i un impressionant currículum amb unes quantes sèries de televisió, un centenar de doblatges i més de 80 pel·lícules i obres de teatre tan inoblidables com 'Sweeney Tood', 'La reina de la bellesa' o 'L'òpera dels tres rals'. Ara està de gira amb 'La isla del aire', que la temporada passada va representar al Teatre Romea. Aquest divendres van a Múrcia.

Comencem el recorregut musical per la seva vida amb la cançó 'Todo pulmón' de Miguel Rios perquè descriu el moment on es troba actualment: "en un cotxe anant de Càceres a Madrid. La cançó parla de la vida a la carretera del cantant i artista, que s’ha de "patejar" tota Espanya amb la furgoneta. I malgrat el cansament, has d’arribar i fer la funció i dir "aquí estic jo amb la meva energia”. Aquesta vida dona molt, però és molt cansada. És la meva vida i m’encanta". L'actriu ens explica que la música americana, balades com les de Janis Joplin, Simon and Garfunkel, Leonard Cohen "va acompanyar la meva adolescència, lletres molt maques, les seves narracions no eren simples estrofes. M’agraden les cançons que expliquen coses".

Vicky Peña va ser infermera abans que actriu. La seva vocació teatral es va despertar a Londres, on estava estudiant idiomes. Veient teatre es va dir: "El que més m'agrada del món és això, ho he vist sempre al meu costat, proper, però no m'havia adonat que era el que jo volia fer". El seu primer paper va ser fent de corista grega en un muntatge d'Esteve Polls: "Després vaig fer de Verge Maria als Pastorets i ja pel públic major, el 1974, vaig fer de cor al 'Criat de dos amos'.

'Il nostro concerto' d'Umberto Bindi li recorda quan era petita, un moment on a casa seva hi havia molts discos i se sentien cançons de tot arreu: "M'agrada molt, és molt romàntica, molt d'amor". "Viviem al Putxet, que era un barri més enllà de Gràcia, on havien fet habitatges de protecció oficial i on van anar a viure moltes parelles joves, i al bloc on vivia jo, a cada planta hi havia nens petits. A Llançà estiuejàvem des de l’any 1958 i allà jugàvem molt al carrer, a la bici, amb la pilota. Era un paradís, amb cales meravelloses i pocs turistes. Ens van fer fora de la casa que teníem llogada perquè hi farien pisos. En l’espectacle hi ha d’haver entreteniment, però també t’ha de deixar alguna cosa nutritiva dins i t’ha de fer reflexionar. Hi ha espectacles que no deixen res de cultura, són mer entreteniment buit, no ens deixa res com a éssers humans: només ens ha fet gastar els diners i resulta pervers".

L'actriu gaudeix escoltant Maria Callas, "per mi és una mestra", ens explica mentre sona 'Mi chiamano Mimi' de la Bohéme. "Té un plaer estètic enorme, com a actriu m’ha ensenyat molt; diu coses molt profundes de què és l’actuació, tot i que ho fa cantant. Puccini a mi m’agrada molt i unir les melodies portentoses de Puccini amb aquesta cançó és una cosa extraordinària".

Finalment, ens explica que enyora una mica el passat: "Si pogués anar-hi una estona i tornar, m’encantaria per veure els amics i quedar-me en un racó per quedar-me mirant com actua, com era, com reaccionava la Vicky. Però no voldria tornar enrere, la Vicky d’ara no tinc ni idea de què li diria a la Vicky petita".