Qui era Josep Trueta?

Girona

Malgrat no haver nascut a Girona, el seu nom està lligat a la ciutat perquè l'hospital de referència li fa honor. Josep Trueta va néixer l'any 1897 a Barcelona. La seva família venia de Lleida, i es dedicava a la medicina i a la farmàcia. Ell, però, volia ser pintor. "El meu pare tenia molta mà esquerra, em va dir que si era un pintor mediocre hauria de pintar parets, i que anés a la universitat. Així ho vaig fer" va explicar ell mateix a una entrevista que li van fer a Radiotelevisió espanyola. "A la facultat, el primer dia que vaig agafar el bisturí, em va semblar que estava fent escultura".

"Va anar a la universitat i va sortir guanyant!" diu Antoni Strubell Trueta, filòleg, polític, net de Josep Trueta. Tot i les aspiracions d'artista, finalment va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i va anar a fer el doctorat a Madrid. Aviat es va començar a interessar per la traumatologia, especialitzant-se en la cirurgia de les extremitats. A partir de les seves investigacions va anar perfeccionant el que més tard es coneixeria com el "Mètode Trueta". Aquest tractament per a la cura de factures obertes, es divideix en cinc punts: tractament quirúrgic immediat, neteja de la ferida, escissió (és a dir, extirpar tallant), drenatge i finalment immobilització amb embenat de guix.

Durant la Guerra Civil Espanyola és quan aquest mètode va començar a agafar volada. El 1938, amb tota informació que havia recapitulat va publicar "Tractament actual de les ferides de guerra", que també es va traduir al castellà, al francès i a l'anglès.

Un any després, el 39, Trueta va exiliar-se a Londres. "Va anar més o menys segrestat" apunta Strubell. Els anglesos li van dir que durant dues setmanes faria conferències, però s'hi va acabar establint més de 20 anys. Estaven molt interessats en el seu mètode. En aquells moments, Anglaterra, juntament amb França, ja havia declarat la guerra a Alemanya després de l'operació a Polònia.

Es calcula que aquest nou sistema va salvar milers de vides de soldats anglesos i francesos, per tallar la gangrena. Era només el principi de la seva carrera de metge, que el va portar a atendre "persones famoses", com el president francès Georges Pompidou o el brasiler, Juscelino Kubitschek, i a liderar un dels hospitals més prestigiosos en recerca òssia del món: el Nuffield Orthopaedic Centre.

Catalanista convençut

A part de ser un metge reconegut, també va defensar el català i la identitat catalana. El 1940 va formar part del Consell Nacional de Catalunya a Londres, que agrupava nacionalistes exiliats; i el 1941 va escriure "The Spirit of Catalonia", on va difondre internacionalment la lluita per la llibertat de Catalunya.

Relació amb Girona

A finals dels 60 es va jubilar i va tornar a Catalunya. És llavors, quan s'instal·la a Santa Cristina d'Aro. "Ell es considerava molt empordanès, malgrat haver nascut a Barcelona" explica el seu net.

Se'l va reconèixer amb molts premis. No amb el Nobel, tot i haver-hi estat proposat en dues ocasions. Va morir el 19 de gener del 1977 amb 79 anys.

Porta el seu nom l’Hospital des del 1990, un carrer de Girona (tocant a Sarrià) i la Fundació Humanitària Josep Trueta.

A "Qui era...?" expliquem qui eren les persones que posen nom a les places i carrers de Girona. És una secció paritària, però el nomenclàtor gironí no ho és. Només 68 dels 970 carrers de Girona tenen nom de dona. Comptem amb l'ajuda de l'Arxiu Municipal de Girona.