Ser mare substituta de ximpanzés orfes: "Hi ha vegades que no em puc ni dutxar"

Barcelona

Fa deu anys que la Itsaso Vélez del Burgo dedica la seva vida al Centre de Rehabilitació de Primats de Lwiro, a la República Democràtica del Congo. La primatòloga basca és la directora d'aquest santuari, que s'encarrega de rehabilitar els primats que han estat víctimes del comerç de mascotes i de la caça il·legal de micos, una pràctica molt habitual al Congo. Malauradament, la pobresa extrema a algunes zones rurals al Congo els obliga a caçar micos o bé per menjar o bé per aconseguir ingressos. En aquest cas, les mares són més vulnerables perquè transporten els seus bebès, que pesen uns 5 quilos. "Els caçadors, amb armes de foc, maten a les mares per menjar-se-les i venen els bebès perquè aconsegueixen més diners vius que morts."

La llei congolesa prohibeix la caça o la comercialització d'aquests primats, que al país són considerats animals protegits. Són les autoritats, doncs, les encarregades de localitzar i requisar aquests exemplars i traslladar-los al santuari. Quan l'any 2014 la Itsaso va posar per primera vegada els peus al Centre de Rehabilitació de Primats de Lwiro, el santuari només acollia una cinquantena de ximpanzés. Ara en tenen més d'un centenar de ximpanzés i un altre de micos d'altres espècies. "Vaig conèixer la Carme Vidal, que era la directora del Centre llavors. En principi m'havia plantejat una estada de sis mesos, però la Carme va emmalaltir i vaig decidir quedar-me."

La nova vida a l'Àfrica de la Itsaso

La primatòloga viu a només 5 minuts caminant del Centre de Rehabilitació. "És un poble molt maco que va ser fundat pels belgues. Hi ha cases colonials, un centre d'investigació i una biblioteca que va ser la més gran d'Àfrica". La Itsaso ja està acostumada, però la vida al Congo no és del tot fàcil parlant en termes de salut: "Cada dos mesos tinc malària, però ara identifiquem els símptomes molt ràpid. Llavors ens tractem tal com apareixen els primers i aconseguim aturar-la." Assegura que té la sort de tenir una feina molt variada, on pot fer de mare substitutiva dels ximpanzés ferits que arriben, investigar i observar exemplars que s'integren a un nou grup o buscar fons per mantenir el santuari, entre altres tasques.

Un santuari per retrobar-se amb el somriure dels ximpanzés

Molts d'aquests primats arriben al santuari orfes i traumatitzats. Molts han patit ferides causades en ser cordats pels caçadors. La recuperació depèn de cada ximpanzé, però el més important és que el primat se senti segur i que entri en joc el rol de la mare de substitució. Aquesta tasca requereix implicació de 24 hores diàries i que el ximpanzé senti que ha arribat a un lloc on es podrà recuperar. "Hi ha ximpanzés que es recuperen més aviat que d'altres. Recordo un cas d'una exemplar molt traumatitzada que va estar 6 setmanes sense deixar-se abraçar." Tan bon punt comencen a riure, les cuidadores són conscients que està arribant l'hora de deixar de ser la seva mare substituta. "Un moment maco i dur alhora", explica la Itsaso.

Mantenir el centre i aconseguir fons per acollir a tots aquests exemplars no és fàcil, però. I és que l'objectiu principal del Centre de Rehabilitació de Primats de Lwiro és alliberar al seu hàbitat natural, però no s'han aconseguit els fons suficients. "És un procés complicat. Alliberaríem a un nombre de ximpanzés a una zona segura de la selva i els posaríem un collar per controlar que no tornin a ser caçats".

La seva tasca de conservació de la biodiversitat i el seu esperit humanitari han estat premiats amb el Premi Nat 2023 del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, un guardó que rebrà demà la que ja és coneguda com la Jane Goodall basca.