Les implicacions del nou decret d'empadronament de Lleida
L'anàlisi amb els regidors Begoña Iglesias, Juanjo Falcó, Anna Florista i Violant Cervera

Anna Florista, Juanjo Falcó, Violant Cervera i Begoña Iglesias durant la tertúlia de regidors de Ràdio Lleida d'aquest dilluns, 27 de novembre.

El código iframe se ha copiado en el portapapeles
L'anàlisi del nou decret d'empadronament, amb Anna Florista, Juanjo Falcó, Violant Cervera i Begoña Iglesias
Lleida
Amb un nou decret d'empadronament, aprovat a mitjans de novembre, la Paeria vol posar fi a l'empadronament automàtic d'okupes al pis en el qual viuen -cosa que es podia fer a Lleida des de 2021- aplicant un nou protocol segons el qual el propietari del pis ha d'estar informat d'aquell empadronament i hi pot estar d'acord o no. I que el propietari n'estigui informat, serà obligatori. D'aquesta legalitat i de la necessitat sobre aquest nou decret n'hem parlat avui a l'Aquí Lleida a la tertúlia de regidors de Ràdio Lleida amb Begoña Iglesias del PSC; Juanjo Falcó, d'ERC, Anna Florista del PP i Violant Cervera de Junts.
Per a Begoña Iglesias, modificar el decret en vigor des de 2021 i que permetia aquest empadronament d'okupes "és donar resposta a les inquietuds que ens havien traslladat els ciutadans sobre aquest tema. Molts ciutadans i ciutadanes, amb el decret anterior, no tenien contemplada la seguretat, no ho acabaven d'entendre" que es pogués empadronar una persona que okupa un habitatge.
Per a Juanjo Falcó, "la modificació no s'ajusta a dret". I recorda que amb l'actual sistema -que va posar en marxa l'anterior alcalde, Miquel Pueyo, d'ERC, "hi ha un procediment i un protocol que consisteix en què s'activen el sserveis socials i el departament d'estadística per comprovat que la persona que es vol empadronar realment viu a l'adreça on diu que es vol empadronar". A més, si tot això depèn d'una norma superior i la norma superior no diu res que el propietari n'ha d'estar informat, "crec que el protocol no pot regular un requisit que no està a la normativa bàsica".
No obstant, per a Violant Cervera, de Junts, "el fet que no hi digui no vol dir que no es pugui fer". Reconeix que quan estan en joc dos drets, com en aquest cas, "el dret a l'habitatge i el dret a propietat", la solució "no és fàcil" i, per tant, creu que hi ha de dir si es pot fer o no o si és legalment possible o no és els juristes de l'ajuntament.
Per a l'Anna Florista, del PP, "estem d'acrod amb les mesures que aporta aquest nou decret perquè considerem, en la mateixa línia que ja va dir l'alcalde (en referència a Fèlix Larrosa), que Lleida no ha de ser capdavantera en tot el que fa referència a okupacions".
Al 2020, abans del decret de Miquel Pueyo sobre empadronament d'okupes, hi va haver 6.600 altes al padró. Al 2021, quan ja hi havia decret, van pujar a 8.400. Al 2022 ja n'eren més de 10.000 i en el que portem de 2023 ja en són 8.600.




