Art per trencar amb els prejudicis de la síndrome de Down: "soc així i vull ser així"
El Raul presenta els seus quadres 'multicolor' en una exposició titulada 'Sin tapujos'
Art per trencar amb els prejudicis de la síndrome de Down: "soc així i vull ser així"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
A El Balcó, a vegades, convertim les casualitats en coses extraordinàries. En Toni Martínez de 'Todo por la radio', de La Ventana, ens va parlar del Raul, tot un "personatge" que pinta, i pinta molt bé, que havia jugat a hockey amb la selecció espanyola i catalana i que, a més, ballava. Precisament aquesta setmana, en Raul, de 43 anys i amb síndrome de Down, va inaugurar la seva primera exposició de quadres amb gran varietat de colors, on apareixen peixos, camins i retrats. La mostra es podrà veure fins al tres de gener al Centre Cívic Parc Sandaru, al districte de Sant Martí.
El Raul explica que després de la inauguració va acabar "una mica" esgotat perquè va venir "molta gent". Gent que es va enamorar dels seus quadres i que no paraven de repetir: "quina vida i quin color". I és que el Raul pinta amb molts colors, i molt forts, tot i que admet que no en té cap de preferit: "m'agraden tots".
Els quadres
Als quadres del Raul hi ha uns clars protagonistes. I és que la seva exposició està plena de peixos que neden entre la pintura d'un fons blanc. Així és com a l'artista li agrada imaginar-los, ja que a la vida real, no els pot veure així: "Les nostres platges estan molt brutes, els peixos estan tristos perquè les persones aboquem plàstics al mar. Als meus quadres tenen color i vida, com a mi m'agrada."
No són els únics protagonistes, però. El Raul també té molta traça per dibuixar cares estranyes, li agrada fer-los amb ulls grossos i grans boques plenes de peixos, també colorits. Tot i haver-hi molts retrats, l'artista no s'ha dibuixat a cap d'ells. Al Raul li agrada molt pintar i és feliç quan ho fa. Ja ha venut quatre o cinc quadres: "No em fa pena desfer-me'n, perquè segueixen sent meus i puc fer-ne més."
L'estil
Ell pinta amb el seu "estil", "sent com soc", i destaca que ell és "un noi normal amb una discapacitat i m'agrada com soc". El Raul ha explicat que fa dibuixos "quatre o cinc dies" a la setmana, hi ha molta feina. A més, un quadre li dura "moltes hores" no l'acaba en un dia, ja que l'ha de pensar, dibuixar i després omplir-lo de color. L'artista també ha detallat que les seves obres les pinta sobre un "fons blanc i negre" que omple de colors molt vius i diferents i diverses formes que van des de figures geomètriques, formes abstractes o peixos, tot amb un significat.
El Raul també ha estat trencador amb el cartell de l'exposició, on apareix ell despullat, d'esquena i pintant. "Sin tapujos és com soc, un perfil normal, amb roba, sense roba i no tinc vergonya, ni davant del públic, m'és igual, soc com soc, soc així i vull ser així".
El seu pare, l'Alfons, està "molt orgullós". S'emociona en pensar en l'art del seu fill i com els seus avis i àvies haguessin estat també orgullosos. Aprofita aquesta exposició per reivindicar els drets de les persones amb discapacitat: "el que no tenen realment és un acompanyament en l'àmbit laboral i fins i tot d'oci".
El veí i descobridor
Fa gairebé 20 anys que el Raul i en Toni Martínez viuen paret amb paret. Es coneixen des dels primers quadres del Raul i el seu veí assegura que l'estil de l'artista ha canviat molt, ja que al principi era més formal i ara s'ha deixat anar, com fan els grans artistes. Ha anat a veure l'exposició i ha quedat tan fascinat que vol comprar el seu quadre preferit: "El que em crida l'atenció és que no només és hipnòtic el color, sinó també la composició". L'artista també admira molt la feina del seu veí: "és periodista a La Ventana, té una feina molt important", diu.
