Tenir un fill a presó: "t'has de moure sol, no hi ha cap informació"

Barcelona

Tenir un fill tancat a la presó és la realitat de moltes famílies de Catalunya. Famílies que s'han queixat perquè no troben un suport eficaç per part de les administracions. Fa cosa d'un mes ho advertia el síndic de greuges de Barcelona: els falta informació, orientació, suport i acompanyament. El Síndic reclama a l'Ajuntament que organitzi un punt únic d'informació, que ara mateix no existeix, i que centralitzi totes les necessitats d'aquestes famílies de presos. Des d'aquesta finestreta única se'ls podria derivar als serveis socials corresponents, tindrien una atenció personalitzada i sobretot accedirien a unes ajudes, que en molts casos, ni saben que existeixen.

Avui El Balcó parla amb en Rafa, que té un fill a la presó, i la Gràcia, que en va perdre un fa set anys també dins la presó. Ella és la presidenta de l'Associació de familiars de presos de Catalunya, on particulars s'ajunten per ajudar-se a gestionar tot el que suposa tenir un fill, un germà o un amic a la presó.

Tenir un fill a presó

El fill del Rafa té 23 anys i en fa tres que està a la presó de Quatre Camins després d'una baralla que va acabar amb un homicidi. El moment de saber-ho el va viure "molt estressat" perquè l'única informació que va tenir va ser que el seu fill "necessitava un advocat urgentment". Del motiu, se'n va assabentar per les xarxes socials, a través d'altres amics. Ell no sabia "absolutament res" de presons.

"Hi ha un moment que et truquen i et diuen que el teu fill està tancat, a partir d'aleshores t'has de moure sol, no hi ha cap informació". El Rafa no sabia quan podia anar a visitar-lo, en quins horaris, què podia portar-li i què no i com fer les trucades, que "són caríssimes". A més, tot i que té un treballador associat assignat que fa de pont entre la família i la presó, aquest "canvia constantment" i això fa que hagi de "tornar a explicat tot l'historial". Qui més el va ajudar va ser l'Associació de familiars de presos de Catalunya.

Una entitat que neix, precisament, d'una mare que va perdre un fill a la presó: "vaig voler saber més coses que passaven a la presó". En el seu moment li van dir que el seu fill havia mort d'una sobredosi d'heroïna "abans de l'autòpsia". Després, va descobrir que havia estat per una altra droga i que l'autòpsia del seu fill era "un copia pega, amb noms que no eren el del meu fill":

Preocupats pels fills

La gran preocupació dels pares és el que els pugui passar als seus fills dins la presó. La primera les contencions. Des del sindicat CSIF presons a Catalunya, el seu coordinador, Alberto Gómez assegura que són "l'últim recurs" i que s'aplica quan "l'intern pot anar en contra de la seva salut o la dels treballadors". Segons el Síndic de Greuges, en canvi, les contencions mecàniques han augmentat a Catalunya, mentre que han disminuït a la resta de l'estat. Aquestes contencions consisteixen a lligar el pres en una llitera de mans i peus i deixar-lo immobilitzat. Per part del Departament de Justícia, assumeixen aquesta realitat i subratllen que "el seu objectiu és de contencions 0".

El Rafa explica, però, que també li preocupa el tema de l'aïllament, que "és més freqüent". "Poden estar dies incomunicats i això no genera cap canvi d'actitud". Ell, com a professor, considera que és "d'un altre segle" pensar que un aïllament ajudarà el pres, i posa com a exemple el seu fill, que després de cinc dies aïllar "ha sortit molt tocat, desanimat i sense il·lusió per res". A més a més, no se li comunica l'aïllament: "quan veus que el teu fill no truca, truques al treballador social i, quan pot, et diu que està aïllat".

Sense suport psicològic

Per les famílies és complicat, també, assumir aquesta nova realitat. El Rafa ha recordat que ell va quedar "molt tocat", però que els qui realment "els costava aquesta situació" era als seus altres fills: "reben suport psicològic perquè l'hem buscat, no perquè ens l'hagin oferit".

La Gràcia ha explicat que quan va morir el seu fill, li van preguntar si necessitava un psicòleg, ella va dir que no, i ja no van insistir. És per això que demana al Síndic que la truqui per saber "com van les finestres de derivació i acompanyament" que va demanar i, també, que siguin serveis eficaços perquè ara mateix tots els recursos estan saturats: "tenen molta feina".