Cal prohibir els mòbils? Parlen els adolescents

Barcelona

Abans que comenci el pròxim curs escolar totes les escoles i instituts de Catalunya hauran d'incorporar a les seves normes d'organització una regulació específica sobre l'ús dels mòbils dins i fora de les aules, seguint la normativa marc que el departament que dirigeix Anna Simó enviarà aquest mes de gener i que, si segueix les recomanacions del Consell Escolar de Catalunya, implicarà prohibir totalment l'ús dels dispositius mòbils a infantil i primària, restringir-lo a secundària i ser més permissius a les etapes postobligatòries. SER Catalunya i Quadern, el suplement del diari El País van organitzar el passat 13 de desembre un debat amb cinc joves d'entre 12 i 16 anys. Quatre d'ells -Jordi, Aitana, Inés i Lola- van tenir el seu primer mòbil en el pas de primària a secundària mentre que la cinquena, l'Alèxia, que fa primer de batxillerat, continua sense tenir-ne, per decisió pròpia.

Els quatre que si tenen mòbil expliquen que el van començar a demanar un parell de cursos abans que els seus pares els hi donessin. En Jordi explica que va ser l'últim del seu grup d'amics a tenir-lo "em perdia coses, quan ells parlaven pels grups i em sentia malament". L'Alèxia explica que "entre els 9 i 10 anys si volia mòbil, i els meus pares me'l van oferir quan vaig passar a l'ESO, però vaig decidir que no volia aquesta responsabilitat". Alèxia explica que el fet de no tenir-ne no li suposa cap problema per comunicar-se amb els seus amics i subratlla que els únics que la pressionen per la seva decisió són curiosament els adults. "Sempre he sentit més pressió dels adults, que em pregunten ostres, com que no tens mòbil, quan el tindràs? En canvi, per part dels meus companys de classe i amics, la majoria dels comentaris són positius, de dir-me que ells també voldrien prescindir-ne, perquè creuen que estan enganxats".

Els adults n'han fet un gra massa

Els joves consideren en tot cas "exagerat" el debat que s'ha generat els darrers mesos amb propostes per prohibir totalment l'ús dels mòbils fins als 16 anys o les mesures decidides per algunes escoles i instituts per tal que tots els alumnes deixin els seus telèfons a armariets tancats durant el temps que estan a l'escola. La Inés considera que tothom, adults i joves, s'està adaptant a un escenari completament nou i "centrar el debat en què només els joves estem enganxats no em sembla coherent". "No m'agrada gens que ens diguin que som una generació perduda, que estem enganxats. Si el que es vol és que els joves tinguem responsabilitat i ens autoregulem, prohibir-lo és tant com dir que no tenim capacitat per gestionar-ho".

"És important tenir amics que et facin no mirar el mòbil"

Els joves expliquen que "quan els passen coses" no els costa res deixar de banda el mòbil. La Lola diu que ho nota sobretot a l'estiu, al poble, on no està pendent del telèfon i només contesta els missatges o trucades dels pares. Coincideixen la Inés i l'Aitana, que diuen que si van de colònies no el portem "i no ens morim". Albert Riu, director de colònies de la Fundació Pere Tarrés diu que estiu rere estiu comproven que a les colònies els nois no troben a faltar el telèfon perquè tenen tot el dia ple d'estímuls. Altre cosa, explicava al programa El Balcó, són els pares, que de vegades els fan portar "per no tallar del tot el cordó umbilical" i mantenir el contacte amb els fills.

Reconeixen que els roba molt temps

Els quatre adolescents que tenen mòbil reconeixen que el mòbil és una solució fàcil davant l'avorriment i també un factor de distracció. "La meva mare em fa treure el mòbil quan estudio", explica Lola, perquè en cas contrari "jo sé que el miraré". "Per mi és una distracció constant", confirma Aitana "i haig de tenir molta força de voluntat per deixar-lo i fer les coses que haig de fer, perquè mires un missatge, i després un altre, després un vídeo, és un bucle. No hi ha un moment, si no prens la decisió, on sigui fàcil deixar de mirar el mòbil. És frustrant perquè tens contínuament la sensació que perds el temps". La Inés diu que no és només el mòbil sinó la multiplicació de pantalles dins i fora de l'escola. "Jo he perdut molta capacitat de concentració, soc incapaç d'estar centrada més de cinc minuts". En Jordi explica que no el porta a escola i que a casa intenta mirar-lo quan ja ha fet tota la feina, però que de vegades té la sensació que "el cos em diu que l'he de mirar". L'Alèxia corrobora els relats dels seus companys i diu que aquest és un dels motius pels quals ha optat per no tenir mòbil. "Quan m'envien un missatge haig de contestar al moment i em costaria molt fer una bona gestió". L'Alèxia explica, davant la sorpresa dels seus companys de taula, que utilitza xarxes socials com Instagram però des de l'ordinador, perquè així li resulta més senzill decidir quan el vol mirar i quan no. "Si espero un missatge, estic pendent, però si no, puc estar dies sense mirar-ho". En tot cas explica que ella a casa també es distreu mentre fa els deures perquè "hi ha altres vies per no fer el que toca com la televisió o escoltar música".

Els joves tenen clars els mecanismes que fan que els agradi tant "suposen un plaer a curt termini i sense fer gaire esforç". Però tots coincideixen que només s'enganxen quan estan avorrits. "És important tenir amics que et facin no mirar el mòbil" diu Lola. "Quan em passen coses no miro el mòbil" diu Inés.

Prohibició només a primària

Tot i que tots cinc adolescents van a instituts que ja han establert normes sobre els mòbils, els sorprèn que el debat s'hagi traslladat a la conselleria d'Educació i al Ministeri que dirigeix Pilar Alegria, que ahir mateix va confirmar que vol pactar amb les comunitats autònomes una prohibició total dels telèfons durant tot l'horari escolar, inclosos els patis i el menjador. Creuen que la prohibició pot incrementar el desig que arribi el final de classe per agafar el mòbil i fer que els alumnes estiguin encara més distrets. I creuen que el que hauria de preocupar als adults és replantejar-se si és la millor solució "obligar a tots els alumnes a estar sis hores seguides, asseguts en una cadira, escrivint, amb només mitja hora de descans, sense valorar com és i com aprèn cadascú". "No tothom és igual i no té sentit pensar que tots aprendrem de la mateixa manera", diu Inés. L'Alèxia creu que el debat educatiu hauria de "centrar-se a revisar què s'està ensenyant, perquè moltes assignatures no generen gens d'interès". L'Aitana diu aquesta falta d'interès és la que realment explica molts dels problemes que es viuen a les aules, des dels mals resultats als conflictes.