"La biblioteca ja no és tan un custodi de coneixement sinó un difusor de l'accés a aquest coneixement"

Lleida

"La biblioteca avui dia ja no és tan un custodi de la informació o del coneixement (aquest paper el fan més els arxius o els museus) sinó de la difusió. Difondre l'accés. La nostra missió principal és donar accés a tots aquests recursos (els que es troben en una biblioteca) i, per a nosaltres, no és cap problema que un llibre es faci malbé pel seu ús. Si una novel·la l'hem de retirar perquè ha tingut 120 prèstecs, ens fa moltíssima il·lusió. Ja en comprarem una altra". Així s'expressa la directora de la Biblioteca Pública de Lleida, Maria Antònia Capdevila, en una ruta que hem fet per aquest espai, que ha complert 25 anys des que és a l'antiga maternitat de Lleida si bé la biblioteca pública de Lleida acumula més de 180 anys d'història.

Sales de reunions

Segons Capdevila, la irrupció de les noves tecnologies ha fet que hagin caigut en picat les consultes de les enciclopèdies, els volums especialitzats, els atles o els llibres monotemàtics de ciències o medicina. Per aquest motiu, l'antiga Sala de Referència de la Biblioteca Pública de Lleida, ubicada al segon pis, on es podien consultar les enciclopèdies que es trobaven als prestatges, s'ha remodelat i s'ha convertit en una Sala d'Arts i Patrimoni on s'hi han habilitat petites sales de reunions i consulta, tancades amb vidre i aïllades, on els usuaris hi poden treballar, fer reunions o fins i tot llegir o compartir lectures. Això no vol dir que si un usuari demana consultar l'Espasa, no la trobi a la Biblioteca. Continua tenint les principals enciclopèdies, guardades o bé als dipòsits que hi ha al mateix edifici o bé en un dipòsit central que dóna servei a les biblioteques de tot Catalunya.

Entre 250 i 280 mil documents

Segons Cadpevila, la biblioteca pública de Lleida disposa actualment d'un volum d'entre 250 i 280.000 documents, entre llibres, revistes, CD, DVD, BlueRay, videos, diaris, microfitxes, còmics... Documents que utilitzen els entre 800 i 900 usuaris diaris que visiten aquest equipament. Al 2022 es van tramitar uns 150 mil prèstecs i, a falta de tancar les xifres definitives, la previsió era que al 2023 se superéssin aquestes dades i es recuperés l'activitat d'abans de la pandèmia.

El paper puja, l'audiovisual baixa

"Fa uns anys semblava que el llibre anava de baixa i que guanyava l'audiovisual. Avui l'audiovisual està absolutament de baixa (només una dada: abans deixàvem 200 CD al dia i ara si en demanen 4 ja en demanen molts) i amb el cada cop menor ús dels aparells reproductors, aquest material acabarà sense demanar-se i potser desapareixerà. En canvi, des d'abans de la pandèmia i després encara més el que hem notat és un augment molt i molt gran de la demanda de llibres ens prèstec. Ens torna a funcionar moltíssim. Tant en prèstec com en consulta". També és cert que amb l'avenç de les noves tecnologies, amb el carnet de la biblioteca també es pot demanar en prèstec virtual un llibre o una revista, o també pel·licules o música i "molts usuaris de la biblioteca utilitzen la plataforma" que fa possible l'ús d'aquests recursos virtuals. "Però això no ha suposat en cap moment la devallada del prèstec de llibres, tot al contrari".

Biblioteca, punt de trobada

A més a més, contràriament al que es pugui témer, la biblioteca sí és un lloc de referència per a la gent jove. "Hem notat molt que la biblioteca s'ha convertit en un lloc de trobada", assegura Capdevila il·lusionada. "Aquest curs estem notant molta joventut a la biblioteca. Gent jove que ha agafat l'hàbit de quedar per la tarda a la biblioteca. Vénen a fer treballs, vénen a festejar, a trobar-se... amb tot l'enrenou que això comporta però que tant ens agrada".

Clam a la Paeria

La directora de la Biblioteca Pública de Lleida, Maria Antònia Capdevila, assegura que ella i el seu equip "estem molt contents de com està funcionant" aquest equipament, que ara mateix compta amb una plantilla de 23 persones. "La petició, el clam seria: si un plau, ajuntament de Lleida, poseu-se les piles i creeu la xarxa de biblioteques de Lleida. A Lleida hi hauria d'haver 4 biblioteques més. La biblioteca és un equipament que funciona, és un equipament d'èixt a tot arreu. Fem servei. I no qüestiono altres equipaments, tots fan la seva funció i donen el seu servei. Nosaltres, a la biblioteca pública de Lleidea estem funcionant molt bé... però m'agradaria .. De fet fa 30 anys que sóc aquí a Lleida i m'agradaria que a cada barri hi hagués una biblioteca i que això algun dia deixés de ser una il·lusió, un projec te, un pla, un estudi i passés a ser una realitat". I afegeix: "No és només una petició. És una obligació. Els ajuntaments han de tenir un pla de biblioteques i Lleida, per Lleida, hauria de tenir 4 biblioteques" de proximitat que cobríssin tots els barris de manera que qualsevol infant de qualsevol barri pogués anar caminant a la biblioteca.