El funeral de l’home que va morir “sense haver modificat gaire el món que l’envoltava”

Barcelona

El 8 de febrer de 2018, el periodista Albert Om va llegir una doble esquela al diari que li va cridar molt l’atenció. Anunciava la mort d’Emilio Miró Paniello, un home desconegut i que (en el text en castellà) es definia amb una frase molt contundent: “Ha dejado este mundo sin haber aportado nada de interés”. En català, en canvi, s’hi especificava l’edat de l’Emilio (77 anys) i es matisava que havia mort “sense haver modificat gaire el món que l’envoltava”. Om en aquella època estava al capdavant del programa Islàndia de RAC 1 i explica, que al ser de poble, sempre havia tingut debilitat per les esqueles. Li va cridar tant l’atenció, que va decidir dissertar-la en directe: “És curiosa la diferència; com si en català el seu pas per aquest món hagués estat una mica més fructífer”.

Qui havia escrit l’esquela? El propi difunt? Un familiar ressentit? Perquè aquestes diferències entre els dos idiomes? Són preguntes que Om va llançar a través del micròfon i que va escoltar la Inés, la cosina d’Emilio Miró Paniello. Va trucar a l’emissora per aclarir (fora d’antena) que tot era voluntat del difunt. “Això va ser l’empenta final” explica Om, que va decidir anar a l’enterrament que es celebraria l’endemà al tanatori de Sancho d’Ávila. A la cerimònia hi havia una vintena de persones. La majoria eren cosins però també algun excompany de feina i, fins i tot, un home que no el coneixia de res però que va escoltar l’esquela a la ràdio i va pensar que ningú el voldria acomiadar.

L’Albert es va quedar a l’última fila; discretament i amb el mínim equip de gravació possible. “Sabíem perfectament qui era l’Albert Om i va tractar el tema d’una forma molt elegant”, explica Jordi Paniello, cosí de l’Emilio i qui va haver de seguir les voluntats del difunt. Escrites en un sobre que només es podia obrir un cop mort, les dues esqueles estaven tal i com es van publicar al diari. Cada detall nou de la història deixava més bocabadat a l’Albert. I el més increïble va ser quan li van explicar que era un enamorat de la ràdio i en especial de RAC 1: “Tenia ràdios repartides per totes les habitacions, i a l’hospital el primer que va demanar va ser un transistor”.

L’Albert encara a dia d’avui assegura que li hagués encantat conèixe’l. I en Jordi recorda una de les frases que més repetia l'Emilio en vida: “Algú no mor si es parla d’ell”. Per això, l’Albert creu que res és fruit de la casualitat: “Cada dia moren a Catalunya centenars de persones i, 6 anys després, encara estem parlant parlem de l’Emilio. Igual ell buscava que en parléssim a la ràdio”. Tot semblava fet perquè la ràdio s’hi fixés.