100 anys amb la ràdio: 1967, Obre Bocacio
L'historiador Xavier Carmaniu presenta 100 històries que han sonat a la ràdio i que han tingut un paper destacat en la vida del nostre país
100 anys amb la ràdio: 1967, Obre Bocacio
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Aquell 1967 va ser notícia el cop d’estat a Grècia que va donar lloc a l’anomenada Dictadura dels Coronels, La Guerra dels 6 Dies, que va enfrontar Israel contra Egipte, Síria, Iraq i Jordània. L’assassinat del guerriller comunista Ernesto Che Guevara. I a Barcelona, la inauguració d’un local que marcaria una època: Bocaccio.
Concretament va obrir les seves portes el febrer del 67, al número 505 del Carrer Muntaner. I de seguida es va convertir en un punt de trobada imprescindible per la gent de la cultura, l’espectacle i les professions liberals.
A la Barcelona global del segle XXI hi ha locals de tota mena... però en en plena dictadura franquista, aquell espai impulsat per l’empresari Oriol Regàs va suposar una alenada d’aire fresc per la ciutat, tal i com explicava anys més tard ell mateix durant una entrevista.
I és que Bocaccio va esdevenir el lloc preferit per les noves generacions nascudes després la guerra civil que s’oposaven al règim però que no renunciaven a l’elegància i a una certa sofisticació. Una gent a qui el periodista Joan de Sagarra va batejar com la Gauche Divine.
La visió de Regàs, però anava molt més enllà de gestionar una sala de festes. Amb el nom de Bocaccio va posar en marxa una revista, una línia d’objectes de disseny, una productora cinematogràfica i un segell discogràfic que va enregistrar, entre d’altres, el segon treball de Maria del Mar Bonet, on per primera vegada va gravar “Em dius que el nostre amor” a partir d’un poema de Joan Vergés i música de Toti Soler.
Regàs es va vendre la sala el 1981 i Bocaccio va desaparèixer definitivament el 1985, tot i que la seva llegenda perdura a la memòria col·lectiva de Catalunya.
