"L'objectiu és la medalla d'or i fem la vida pensant en ella"

Barcelona

Felipe Perrone és un jugador de waterpolo del CNA Barceloneta que en uns dies disputarà a Paris els cinquens Jocs Olímpics. Fa 23 anys va arribar a Barcelona per complir el somni de jugar a waterpolo i ara porta 20 anys al màxim nivell. Amb la selecció espanyola es va proclamar campió del món al Mundial d'Hongria de 2022, a més de ser escollit el millor jugador del torneig.

Malgrat no ser tractar-se d'un debut i disputar les cinquenes olimpíades, Perrone assegura que aquestes s'afronten amb més il·lusió: " A les altres olimpíades estàs amb més por i pensant en més copses, i ara estic més tranquil, amb més confiança per poder gaudir-les". Sobre les expectatives i el paper de la selecció espanyola al torneig, la preparació és màxima: "Estem preparats, tenim experiència. Hem viscut situacions molt difícils com l'úlitma olimpíada després de perdre les semifinals i també situacions molt bones com guanyar el Mundial i l'Europeu. No oblidem el quart lloc a Tòquio perquè el partit se'ns va escapar als últims tres minuts de partit, però hem aprofitat per canalitzar-ho i fer-nos créixer. És molt bonic arribar a una olimpíada amb opcions de guanyar un or. És l'objectiu i fem la vida pensant en l'or. Sabem que podem aconseguir-ho".

En referència al tractament de les derrotes, Perrone assegura que la clau és relativitzar: "Una de les coses més importants és entendre que això és esport. Hi ha una tendència de problemes de salut mental i moltes vegades ve de posar masssa importància a coses que no deixen de ser esport. Hem de saber relativitzar".

El capità de la selecció espanyola explica el moment d'entrada a una piscina olímpica: "La sensació d'entrar per primera vegada a la piscina olímpica és un moment únic. Per esports minoritaris com el waterpolo, els Jocs Olímpics és el moment on tota la gent està amb tu i això fa que sigui molt especial". I sobre què li diria al nen que va arribar a Barcelona fa 23 anys, Perrone assegura que no canviaria res: "Ho faria tot igual. He viscut aquests 23 anys amb molta alegria i il·lusió. Falta la medalla olímpica, però aquests anys han estat increïbles. És un moment difícil com a esportista, però crec que seran els últims Jocs Olímpics. Tenim psicòlegs que ens ajuden a enfocar els adéus, però també neix d'un mateix i el que vius a l'esport és molt únic i saps que en algun moment ha d'acabar. Després de les olimpíades començaré a pensar-ho més intensament".