Mar Coll: "No conec ningú que no s'hagi vist sobrepassat per la maternitat"

Barcelona

La imatge d’un pit de dona ha tornat a ser censurada. És el cartell de la pel·lícula ‘Salve Maria’ de la cineasta Mar Coll on s'hi veu l'actriu protagonista Laura Weissmahr de cap per avall mostrant un pit d'on regalima llet materna. Instagram ha pixelat la pitrera, Google l'ha desenfocat i Adif, en publicitat estàtica, li ha posat una samarreta. Ja li va passar a Almodóvar amb el cartell de 'Madres paralelas' dissenyat pel barceloní Javier Jaén que va ser censurat a xarxes, i ara li ha tocat el torn a l'últim film en deu anys de la directora de 'Tres dies amb la família'.

Premis

'Salve Maria' arriba als cinemes després d'haver aconseguit una menció especial i el premi del jurat jove del Festival de Locarno i el premi a la millor interpretació femenina de la Seminci de Valladolid per la "feroz autenticidad' del treball de Weissmahr. L'actriu interpreta el paper d'una jove escriptora que acaba de ser mare, però que no sent cap estimació, afecte o vincle amb el seu nadó. Un tema del tot tabú que Mar Coll planteja en clau de thriller psicològic que per moments esdevé en terror. Sobretot, quan la protagonista s'obessiona amb el crim de la infanticida que ha ofegat els seus bessons de mesos. Oriol Pla fa el paper de pare.

Nadons actors

Mar Coll ha explicat en una entrevista al 'Tot és comèdia' que rodar amb bebès és molt complicat perquè amb els permisos només poden estar al set dues hores al dia, "i volíem un nadó a cada pla. En teníem tres que s'havien de semblar. Havíem fet un càsting amb dones embarassades que estaven interessades en participar en la pel·lícula. Els pares formaven part de l'equip, estaven molt ben cuidats". Nadons amb els quals l'actriu Laura Weissmahr va establir un fort vincle: "Els vaig donar el meu pit. Vaig plorar, és com una experiència molt transcendent. I després, el nadó l'has de tornar a la mare i tu te'n tornes a casa".

Fragilitat emocional

Mar Coll descriu el tema essencial de 'Salve Maria" així: "Com que no se li desperta l'instint maternal, la protagonista desenvolupa de cop una por terrible a que el bebè pugui estar en perill perquè ella sent que no és la mare que hauria de tenir. És com un mecanisme psicològic pervers. És un tema que té més a veure amb la salut mental, un estat transitori de bogeria, de fragilitat emocional, que pot passar durant el primers mesos de vida del nadó. Te l'entreguen a mig fer, depén de tu al 2000%, només deixant-lo en un armari ja se't mor... amb tot això, si estàs fràgil emocionalment, poden passar coses, tenir pensaments".