Creades enguany a Lleida 688 empreses, cinc vegades més que les que han tancat

Lleida

Lleida està millor que el conjunt de Catalunya en creació d'empreses i en economia empresarial. Així ho dedueix en un programa del CEEI aquest cop des de Ràdio Lleida el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, qui xifra en 688 el número d'empreses creades enguany a la demarcació de Lleida entre els mesos de gener i setembre. Una xifra que està molt per sobre del número d'empreses que han tancat i que, en el mateix període, han estat 122. És a dir, s'han creat enguany a Lleida cinc vegades més empreses que no les que han tancat. A més, segons recalca Saltó, les 122 empreses que han tancat suposen una xifra inferior a les que van tancar entre gener i setembre de 2023 i que van ser 141. Aquestes 688 empreses creades a Lleida enguany han suposat, afegeix Saltó, una inversió de 63 milions d'euros i la creació d'uns 600 llocs de treball (davant dels menys de 100 que s'hauran quedat sense feina pel tancament de les empreses). Saltó afirma que els sectors on se situen bona part de les empreses noves creades enguany a Lleida són "el tecnològic, els serveis, el comerç i la indústria, que després d'anys desaparegut dels rànkings, torna a aparèixer". I com a exemple cita el cas de tallers mecànics que manofacturen, produeixen i transformen, per exemple, el metall en peces" que després necessiten altres sectors. Sobre les raons que expliquen la desaparició d'empreses, Saltó parla de "mancança de plans d'empresa i empreses poc professionalitzades".

Absentisme laboral, un problema

De totes aquestes xifres, cap està inclosa al sector dels autònoms, uns 15.000 a les comarques de Lleida, segons el president de la COELL, Josep Maria Gardeñes. A banda de les afectacions que poden suposar les noves regulacions i cotitzacions per a 2025, del que es queixa Gardeñes és del fet que les reduccions de jornada laborals, per exemple, no es negociïn dins del diàleg social "i es vulguin aprovar per decret-llei". No obstant, una de les qüestions que més preocupa el president de la COELL i que també comparteix Saltó és el greuge que suposa per a moltes empreses l'increment que s'està registrant de l'absentisme laboral. I inclou dins de l'absentisme laboral les baixes laborals i assegura que els sectors a Lleida on hi ha més absentisme laboral és en la sanitat (aquí, de la funció pública), hostaleria, construcció... "a tot arreu". Afirma Gardeñes que l'absentisme laboral "és un refugi per la conciliació familiar i això no pot ser i s'ha de regular". Acusa els metges de la sanitat pública d'afavorir baixes "amb uns terminis que no es corresponen amb la realitat de la salut del treballador". Per tot plegat, "apel·lo a la valentia dels responsables polítics per afrontar" aquesta qüestió que, segons també ha coincidit Jaume Saltó, "té un impacte molt gran en les empreses".

Fuga de talent de Lleida a Barcelona, Tarragona i Osca

A Lleida hi ha fuga de talent de persones d'entre 35 i 45 anys i de perfils professionals alts com ara enginyers o arquitectes a més de metges i infermers, entre altres sectors. Així ho mantè el president de la Cambra qui afirma que moltes persones es veuen empeses a marxar a altres zones com Barcelona, Tarragona o Osca perquè allà troben millors condicions laborals. Tot i això, des de la PIMEC de Lleida, el seu president, Jesús Torrelles, constata també que molts dels que han marxat tornen perquè a Barcelona no troben "la qualitat de vida" que sí tenen a Lleida. Sobre què sobre i què falta (pel que fa a perfils professionals a Lleida), Torrelles apunta que "sobren youtubers, dj's... i de funcionaris no ho tinc clar" mentre remarca que a Lleida hi ha un teixit productiu molt potent que està format pels sectors " de l'agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i l'hostaleria. Són els sectors on treballa la major part de la gent de Lleida" i, per tant, són sectors a cuidar i preservar.