María Pujalte: la banda sonora d’una vida sobre els escenaris

Barcelona

María Pujalte, nascuda a La Corunya, ha participat en diverses obres audiovisuals com a actriu, entre les quals trobem 'Periodistas', 'Entre rojas', 'El lápiz del carpintero', entre altres. Actualment, està actuant al Teatre Borràs amb l'obra 'Les Bàrbares' fins al 13 d'abril. María Pujalte connecta el Llapis de Memòria.

'Uma Casa Portuguesa' d'Amália Rodrigues, "és la cançó de casa meva, la meva la cantava molt", "hi havia una presència musical molt gran a casa, els meus pares eren amants de tot tipus de manifestacions artístiques".

Sobre la Corunya dels anys 70, "els records que tinc són els de casa", "som 4 germans i era una casa molt lliure, els meus pares sempre ens deixaven fer el que volíem, que cadascú s'expressés com volia".

Sobre la vocació d'actriu, "sí, és una vocació, no sé dir-te del tot... els meus pares tenen molt a veure amb que ho hagi pogut fer tot".

'No tocarte' de Radio Futura, "és un record de l'adolescència", "sempre he sigut molt de ballar". "Radio Futura és de les meves bandes preferides perquè explica històries".

"Sempre he sigut molt responsable, però a la vegada, l'adolescència té molta revolució i rebel·lia, i encara que soc una persona disciplinada, tinc alguna cosa punky que va aflorar a l'adolescència". "El desig de ser actriu el vaig tenir als 11 anys", el seu pare la va portar al seu grup d'amics on feien teatre d'aficionats.

'Terra' de Caetano Veloso, "vaig començar a escoltar música brasilera quan vaig anar a Santiago a treballar". "Vaig anar a veure en directe en Caetano Veloso i em vaig quedar flipada".

Va debutar l'any 1988 amb el director i actor Mario Gas "em vaig estrenar amb el més gran, vaig repetir 10 anys després". "No m'esperava gens la nominació al Goya, quan em van trucar per fer 'Entre rojas' vaig flipar". "Em van buscar una representant a Madrid i allà vaig començar a treballar a Madrid".

"Al 95 comença a sortir-me feina a Madrid, el primer que em surt és una sèrie de TVE". "'Periodistas' va ser un boom, hi havia poques cadenes i l'audiència era bestial, era una de les sèries més importants de l'època i vaig tenir la fortuna d'estar-hi".

'Housequake' de Prince, és la cançó estrella de les seves festes, "aquesta s'ha de ballar com una boja", "vaig anar a 3 o 4 concerts seus", "sortia de nit i el que més em venia de gust era ballar".

Ha parlat de l'obra on està actuant fins al 13 d'abril al Teatre Borràs, interpretant a la Susi, "a 'Les bàrbares' ballem, però ja no ballo ni surto de nit, vull dormir de nit i viure el dia, tinc una energia molt diürna". "Com a tota revolució, crec que hi ha moments d'excessos i sobreactuacions".

'Variació Goldberg nº 13' de Sokolov. "M'emociona molt", "hi ha alguna cosa en la intimitat d'escoltar música que només ho té la música clàssica".

'Si mi voz muriera en tierra' d'Enrique Morente. "Són homenatges íntims, jo gaudeixo els homenatges que un fa a la intimitat", "quan va morir l'Enrique Morente em vaig posar molt trista, recordo que el vam veure cantar a un petit bar". "Jo li demanava al meu marit, que és mariner i estava navegant amb el seu veler, que quan estigués a alta mar posés aquesta cançó".

'Já sei namorar' de Tribalistas. "És com una oració, tot el que diu aquesta cançó és com em sento, és un cant a la llibertat".

Sobre com va conèixer el seu marit, "Ens vam conèixer a Menorca, és una història una mica rocambolesca, però al final ens vam conèixer, que és el més important".

'Wish You Were Here' de Pink Floyd, "va ser la primera cançó amb la qual vaig plorar, l'estava escoltant sola al despatx del meu pare, i va ser començar a escoltar-la i posar-me a plorar, va ser com un esclafit".

La Playlist del Llapis de Memòria de María Pujalte

• Uma Casa Portuguesa - Amália Rodrigues
• No tocarte - Radio Futura
• Terra - Caetano Veloso
• Housequake - Prince
• Variació Goldberg nº 13 - Sokolov
• Si mi voz muriera en tierra - Enrique Monte
• Já sei namorar - Tribalistas
• Wish You Were Here - Pink Floyd