Miki Esparbé: “Em ve de gust aixecar projectes, tinc una obra amb Marc Artigau entre mans i un projecte de pel·lícula”

Barcelona

Si sona a repte, li ve de gust. L'actor Miki Esparbé ('Smiley', 'L'illa deserta') està de promoció amb la seva nova pel·lícula, 'Wolfgang (extraordinari)', però diu que ja fa temps que sent el run-run d'aixecar ell un projecte que el faci vibrar, "generar contingut que jo consumiria com a espectador". Com a guionista, com a director o productor... "no em tanco les portes, sempre des del respecte més gran". En aquesta entrevista a l'Aquí Catalunya, ha compartit que està escrivint una obra a quatre mans amb en Marc Artigau (Cantando bajo la lluvia, Bye bye monstre), i que té un projecte de pel·lícula d'una adaptació d'una novel·la que li agrada molt.

"Tan de bo sempre sigui el millor moment", reflexiona Esparbé, que reconeix així la sensació que travessa ara mateix: "em sento molt privilegiat". En un sector artístic que ell mateix titlla de precari, tenir feina i a sobre poder-la encadenar "és una sort". El vertigen de no treballar, d'estar aturat entre producció i producció, assegura que no se'n va mai. El de la interpretació és un món que s'assembla a una muntanya russa. Preguntat per si mai s'ha plantejat abandonar la professió (a la qual ell hi va entrar amb 24 anys, "ja era gran"), respon que no, però entén qui sí que ho hagi pogut fer: "El més important és tenir un entorn que et sostingui; tinc la sort de poder-me pagar un terapeuta, això em va bé perquè em manté de peus a terra".

El seu paper a 'Wolfgang (Extraordinari)'

Protagonitzada per Jordi Catalán i Miki Esparbé, aquest divendres arriba a la pantalla gran 'Wolfgang (Extraordinari)', dirigida per Javier Ruiz Caldera. Es tracta de l'adaptació de la novel·la de Laia Aguilar tracta sobre un nen amb un elevat coeficient intel·lectual i trastorn de l'espectre autista, que es veu obligat a viure amb el seu pare, a qui no ha vist mai després de la mort de la seva mare.

El que més el va atrapar és que explora capes per les quals sent interès: "És una pel·lícula que ajuda a visibilitzar casos d'autisme i asperger, ajuda a entendre que l'únic motor per fer la vida tranquil·la i planera és l'amor", i afegeix que el film ajuda a entendre que el motor de tot plegat és entendre el poder de les emocions i com gestionar-les. "Posar de protagonista un nen per explicar el dol de la pèrdua d'una mare em va semblar molt valent", i destaca que és una pel·lícula amb molts missatges.

Treballar amb nens obliga a estar despert. Ho defensa després d'haver treballat amb en Jordi Catalán (que és qui dona vida al protagonista de la pel·lícula), "a vegades tendim a menystenir la gestió de les emocions dels més petits, els tractem amb condescendència perquè no creiem que puguin fer lectures madures, però en realitat ens passen la mà per la cara". De Catalán, n'elogia no només com ha interpretat el seu personatge, sinó que també va haver d'aprendre el piano. "Ho ha fet increïblement bé; és un nen magnètic", afegeix.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La versió original, sempre

En aquesta entrevista a l'Aquí Catalunya també ha tingut temps per reflexionar sobre el doblatge de les pel·lícules. "Sempre defensaré la versió original, sigui en la llengua que sigui, perquè és la feina real que fem els actors... I ho dic sense desmerèixer els dobladors", ho ha dit en referència a la polèmica per 'Smiley' (Guillem Clua), que es va rodar en català i castellà i després la van doblar íntegrament al català. Esparbé aprofita per reivindicar que no només reivindica la V.O., també veure el cinema als cinemes.