El Baròmetre de la salut bucodental a Espanya 2025 revela que els hàbits d'higiene dental infantil són millorables

Barcelona

Els hàbits d'higiene bucodental infantil són millorables: gairebé la meitat dels menors de cinc anys es raspalla les dents un cop al dia o menys. La freqüència augmenta amb l'edat, i gairebé el 80 % dels més grans de 12 anys se'ls raspalla dues o tres vegades al dia. Són dades que ofereix el Baròmetre de la salut bucodental a Espanya 2025, que Instituts Odontològics ha presentat aquest matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Bucodental.

El marge de millora en la cura de la salut bucodental infantil també es reflecteix en la freqüència de visites al dentista, ja que el 81% dels menors de cinc anys hi va una vegada a l'any o menys. L'edat mitjana de la primera visita baixa una mica respecte a l'any passat, de 5,8 a 5,5 anys, però només el 5% de les famílies porta els fills al dentista abans del primer any, que és el que recomana la Societat Espanyola d'Odontopediatria.

Pel que fa a la responsabilitat de l'educació en salut bucodental, el 72% dels més de 1.600 enquestats per a l'elaboració de l'estudi esmenten les administracions públiques (Seguretat Social o governs locals), encara que també consideren responsables les famílies (43%), els centres educatius (35%) i les clíniques dentals (22%), i un terç del total apel·la la responsabilitat individual.

Entre la població adulta, la mitjana de visites es manté en les dues anuals, i són més freqüents entre els més grans de 50 anys: el 60% supera la mitjana, i dos de cada deu van al dentista més de quatre vegades.

Respecte al Baròmetre del 2024, s'aprecia una lleugera millora en els hàbits de raspallat dental, ja que el 82% ho fa dues o tres vegades diàries i la quantitat de persones que només es raspallen un cop s'ha reduït del 17 al 14%. Pel que fa a l'ús de productes d'higiene bucodental, les tendències han variat poc, encara que augmenta el nombre dels qui mai no utilitzen pastes dentífriques especials (passen del 38 al 44 %).

Creix l'interès per l'estètica dental

Els participants a l'estudi puntuen la seva salut bucodental amb un 7,2, la mateixa nota que donen a la salut física i una mica per sota de la mental (7,5). Tot i que, en la línia del que apuntava l'edició del 2024, prioritzem la salut sobre l'estètica, enguany s'aprecia un augment de l'interès pels tractaments i els productes que milloren l'aparença de les dents.

Tres de cada deu persones utilitzen habitualment dentifricis amb ingredients emblanquinadors, ja sigui pasta emblanquinadora (22%), amb bicarbonat (5%) o carbó activat (3%, encara que a la franja d'edat de 18 a 35 anys el percentatge es dobla). D'altra banda, gairebé una quarta part dels enquestats esmenta l'emblanquiment dental com el tractament "somiat" si el cost no fos un factor. A més, emblanquiment (amb un 40% de les respostes) i inversió en productes de cura bucodental sofisticats (37%) són els principals sacrificis que estarien disposats a fer per millorar l'aspecte del seu somriure.

«Tenir cura de la nostra estètica dental és positiu, però cal tenir en compte que per seguir un tractament estètic és possible que abans s'hagi de corregir una qüestió de salut bucodental. I això només ho poden fer professionals de l'odontologia. Cal tenir molta cura amb qualsevol producte que tingui una incidència sobre la integritat de les dents. Fer-lo servir sense supervisió mèdica pot ser molt perjudicial», ha advertit el director mèdic d'Instituts Odontològics, el Dr. Miguel Ángel de Mingo.

Un somriure notable

Una de les novetats del Baròmetre de la salut bucodental 2025 és l'apartat referent al somriure. Els enquestats es puntuen en aquest aspecte amb la mateixa nota que la salut bucodental, un 7,2. Entre els elements que consideren necessaris per gaudir d'un somriure perfecte, destaquen les dents alineades i blanques, i les genives saludables, que són esmentats en més de la meitat de les respostes, mentre que un 42 % també inclou les dents sense taques.

Pel que fa als sacrificis que la gent estaria disposada a fer per millorar la satisfacció amb el somriure, s'aprecia com disminueixen amb l'edat. Mentre que gairebé la meitat dels joves de 18 a 35 anys es faria un emblanquiment o invertiria en productes sofisticats, a partir dels 60 anys la predisposició baixa del 30%. Així mateix, el 21% dels joves estaria disposat a deixar el cafè i el 16%, el tabac, cosa que els més grans de 60 només farien en un 6% i un 3% dels casos, respectivament.

Augmenta el nombre de persones amb tractaments pendents

Gairebé la meitat de les persones entrevistades (47%) ajornen un tractament dental que s'haurien de fer, el que suposa un 12 % més que el 2024. No obstant això, els motius econòmics, ja sigui esperar que la situació personal millori o el cost del tractament, perden una mica de pes respecte a l'edició anterior del Baròmetre (51% el 2024, 47% ara). Altres factors que hi influeixen són la mandra (15%), preferir pensar-ho més (11%) o la dificultat per aconseguir cita amb l'especialista (9 %). La por continua sent el motiu que esgrimeix una de cada vint persones.

Pel que fa als tractaments més realitzats, la higiene dental manté un clar domini, encara que amb menys marge (passa del 73 al 69%) sobre la revisió bucodental (54%). Empastaments (23 %), extracció de peces dentals (18%), endodòncies (15 %) i implants (14%) continuen en números molt similars als de l'any passat. Per darrere, s'aprecia un augment de les fèrules de descàrrega (del 9 a l'11%) i dels emblanquiments dentals (del 5 al 8%).

Les fèrules de descàrrega són un dels principals tractaments per posar remei al bruxisme, un trastorn de la mossegada molt relacionat amb l'estrès que més d'un terç de les persones no coneix: un 20% no n'ha sentit a parlar mai i a un 16 % li sona, però no sap ben bé què és.

El dentista, especialista de referència

Una altra de les conclusions que presenta el Baròmetre de la salut bucodental 2025 és que anem més al dentista que a altres especialistes, com el dermatòleg o l'oftalmòleg, i fins i tot que al metge de capçalera. Un 67% dels enquestats s'ha visitat els últims sis mesos, un percentatge que baixa al 61% en el cas del metge de capçalera, i tothom ha anat al dentista almenys una vegada en l'últim any, mentre que dos de cada deu fa més temps que van visitar el metge de capçalera l'última vegada. Pel que fa a l'oftalmòleg, el nombre de persones que el van visitar fa més d'un any o que no ho recorden puja fins al 58%, i es dispara fins al 72% en el cas del dermatòleg.

«Més enllà de les dades concretes, resulta interessant comprovar com la cura de la salut bucodental la tenim ben instaurada a la nostra rutina diària. Les molèsties bucals impacten en activitats bàsiques, com menjar o fins i tot parlar, i a ningú no li agrada tenir un somriure lleig. Segurament això influeix directament a que practiquem la prevenció en salut bucodental de manera més activa que amb altres aspectes de la nostra salut igualment importants, que, tot i això, fins que no tenen repercussions visibles no ens alerten», ha assenyalat la directora de Comunicació i Màrqueting d'Instituts Odontològics, Victòria Quintana.

El dentista és el professional mèdic de referència per a les malalties bucals, com genives inflamades, sensibilitat dental, molèsties a la mandíbula i taques a les dents. Entre el 74% i el 81% dels entrevistats han anat o anirien al dentista per tractar-les, excepte per a les molèsties a la mandíbula (un dels símptomes del bruxisme, per exemple), que la quantitat baixa fins al 67% (un 23% aniria al metge de capçalera). A més, dues de cada deu persones no li donarien importància a tenir taques a les dents.

El tracte amable i proper, motiu per triar clínica dental

El tracte amable i proper (42% de les respostes), la proximitat al lloc de residència (39%) i les recomanacions d'amics i pares (32%) continuen sent els principals motius per triar clínica dental. Per contra, les males experiències (que baixen del 29 al 25%), les pujades de preus (21%) i el canvi de domicili (16%) es mantenen al capdavant dels factors per deixar-la.

La majoria dels pacients estan satisfets amb el seu dentista, ja que només un 12 % pensa a canviar-ne properament. En els darrers dos anys, tres de cada quatre no han canviat de clínica, i el 14 % que ho ha fet no té previst tornar-ho a fer.

Finalment, el Baròmetre revela que solem compartir dentista amb algú del nostre entorn: parella (35%), pare o mare (24%), germà/ana (17%), amic/ga (17%) i altres familiars (14%). En comparació amb l'any passat, baixa la quantitat de pacients que el trien sense tenir en compte els seus familiars (passen del 29 al 26 %).

El director general d'Instituts Odontològics, Roger Sobrepera, ha destacat la utilitat del Baròmetre de la salut bucodental. «Es tracta d'una eina molt interessant, que recull amb dades representatives els hàbits de la població en relació amb la salut bucodental. Estem molt satisfets amb tot allò que hem après a partir d'aquest estudi. Tenint en compte que la nostra àrea d'activitat gira en torn un tema tan complex i sensible com és la salut, és molt útil conèixer els hàbits dels pacients i què fa que siguin així, per tal de contribuir a la prevenció i a millorar la qualitat dels nostres serveis».