Trapero trenca el silenci: "Vaig sentir dolor durant molt de temps, vaig fer 190 sessions de psicòleg"

Barcelona

“Vaig sentir dolor durant molt de temps, però ara ja no hi estic instal·lat”, confessa el major dels Mossos d’Esquadra i director general de la Policia catalana, Josep Lluís Trapero, a la Cadena SER, en la seva primera entrevista en quatre anys. "Vaig fer un procés molt llarg que em va curar; em va permetre sortir-ne millor com a professional i com a persona. I té un nom: 190 sessions de psicòleg. No em fa vergonya dir-ho". És el resultat dels tres anys de purgatori personal que li va suposar el judici a l’Audiència Nacional, on li demanaven fins a 11 anys de presó per rebel·lió i acusaven el cos autonòmic d’alinear-se amb el Govern de Carles Puigdemont per permetre el referèndum.

“Sentia que estava a la presó. N'ensumava l’olor des de la terrassa de casa meva”, assegura en una entrevista exclusiva a Hora 25. L’1 d’octubre del 2017 ho va arrasar tot. També a Trapero, que va ser destituït amb l’aplicació de l’article 155 i condemnat a l’ostracisme mentre preparava la seva defensa en un judici en què es jugava la vida, però també la reputació dels Mossos d’Esquadra. “Em sentia molt ultratjat. Se m'insultava cada dia. Es va construir un personatge que no era real, no es corresponia amb qui soc, com sento, com visc”, lamenta. “Hi ha càstigs gratuïts. Jo ho vaig viure, com li ha passat a altra gent. I alguns se’ls han endut per davant”, exposa.

El comandament que havia dedicat la seva vida a la policia catalana es veia de sobte acusat d’impedir l’aplicació de la llei i va arribar a creure que la condemna era només qüestió de temps: “Pensava que la meva vida a partir d’aquell moment seria una llarga processó pels jutjats”. Va fer tots els preparatius domèstics per si havia d’ingressar a la presó, malgrat estar convençut que la feina dels Mossos durant l’1-O no només va ser correcta, sinó fruit d’un “model policial democràtic i avançat”.

Aquella agonia personal va canviar per un fet que fins ara no havia explicat. Va tenir una filla, una nena que va emmalaltir greument un any després de néixer, pocs mesos abans del judici. “Això va posar les coses al seu lloc”, reflexiona Trapero. “Jo no soc religiós, però crec que hi ha coses que passen perquè algú les ordena. I algú ho va ordenar”, confessa.

La seva filla es va curar. I el 20 d’octubre de 2020, a la nit, va encendre la ràdio a la terrassa de casa. Eren les vuit del vespre quan el transistor li va anunciar la notícia que feia tant de temps que esperava, una informació que ha tornat a escoltar “diverses vegades”. L’Audiència Nacional l’absolia. Al costat de la seva dona i amb la seva cap de gabinet i persona de confiança, Patrícia Plaja, al telèfon, tots tres van cridar i es van posar a plorar d’emoció.

“Em costa entendre la sobreactuació i la mentida en un policia”

Trapero deixava enrere un procés judicial en què el que més li va doldre va ser el paper que van interpretar alguns comandaments d’altres cossos durant el judici: “Em costa entendre la sobreactuació i la mentida en un policia, i n’hi va haver bastant”. Amb alguns d’ells ha tornat a coincidir després de tornar a posar-se l’uniforme. Assegura que no els guarda rancúnia, com al llavors tinent coronel Daniel Baena. “Nosaltres vam cometre errors. Però no només nosaltres. I crec que vam anar molt bé per tapar altres errors”, detalla.

La sentència absolutòria va avalar el model policial que va prioritzar la “proporcionalitat” per evitar danys majors durant la jornada del referèndum. “La policia, de vegades, l’únic que pot fer és espatllar-ho tot. Amb dos milions de persones al carrer, segons l’ús de la força, l’únic que pots fer és crear un problema greu d’ordre públic. Al final, es tractava d’evitar que unes persones posessin un paper dins una urna. ¿I per això cal posar en risc la ciutadania? És poc raonable”, conclou Trapero sobre una jornada en què la imatge va acabar sent la de les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. “Un policia també és membre d’aquesta societat i a mi em va fer molta pena el que vam viure, el que vam veure. Té poc sentit en una societat madura”, admet vuit anys després.

La tardor calenta del 2017 és, segons el major, el repte més gran al qual s’han enfrontat els Mossos d’Esquadra juntament amb els atemptats de Barcelona i Cambrils aquell mateix any. “Els Mossos som especialistes en viure situacions complicades, perquè hem estat una policia molt pressionada”, bromeja. La gestió de la massacre va despertar un afecte inusual dels catalans cap a la seva policia. “No era moment de joia, però no negaré que aquell reconeixement es va viure amb orgull”, somriu.

Tanmateix, una part de la societat catalana, alimentada per un sector de l’independentisme, posa en dubte amb teories conspiratives algunes de les conclusions de la investigació policial, com la mort del cervell dels atemptats, l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, en l’explosió de la casa d’Alcanar. “No tinc cap mena de dubte que va morir allà, perquè es van trobar les restes. No és compatible amb la vida trobar un tros d’estèrnum en una paret”, sentencia Trapero.

La ressaca de la fugida de Puigdemont

La segona etapa de Trapero al capdavant dels Mossos va ser efímera. El Govern d’Esquerra el va cessar un any després de la seva restitució. “El procés fins al cessament va ser francament millorable. Cal respectar les persones i jo vaig ser sotmès a un desgast força important, fins i tot amb la publicació de coses que no eren certes. I ho havia parlat amb el conseller: ‘Cessi’m si ho considera, però no em faci això’", recorda Trapero. “Per sort, pel cos de Mossos, estem en un altre moment", celebra, ara situat en el càrrec de director de la Policia, de caràcter polític.

El seu primer repte al Departament d’Interior ha estat recuperar la confiança en els Mossos després del fracàs del dispositiu per detenir Puigdemont aquest passat agost, coincidint amb la investidura de Salvador Illa. Trapero admet que aquell episodi va ser un cop per a la imatge del cos i “per a l’experiència de molts mossos que treballen amb tota la seva dignitat cada dia”.

La Fiscalia Anticorrupció arxiva la denúncia de Trapero per l’Operació Catalunya

Trapero ha estat processat, però també víctima. Fa un any, el major va presentar una denúncia davant la Fiscalia per les maniobres durant anys contra membres de les clavegueres de l’Estat, entre ells l’excomissari Villarejo, per desprestigiar-lo. Segons ha anunciat a la SER, la Fiscalia Anticorrupció ha arxivat aquesta denúncia, enterrant la darrera investigació oberta al Ministeri Públic per l’Operació Catalunya. “Eren unes quantes pàgines i no acostumo a dir res que no pugui demostrar”, assegura.

En l’entrevista a la SER, Trapero ha retret a la Fiscalia que no l’hagi tractat amb la mateixa intensitat com a víctima que com a processat per la causa de l’1 d’octubre. “Diem que ens hem d’esmerçar amb les víctimes… M’hauria agradat que la fiscalia ara tingués un altre tracte amb mi”, lamenta.